“Continuem igual. Cap comú s’ha manifestat i per tant no ho tenim resolt”, reconeix la gerent de l’AMPAEA, Mireia Muñoz, després que al llarg de l’any passat presentessin el projecte del Rexcatering a les diferents corporacions locals. Sí que és cert que en declaracions a l’Altaveu, la cònsol menor de la capital, Olalla Losada, reconeixia que no els podien ajudar econòmicament per un tema d’intervenció: “no podem invertir en un espai que no és comunal”, va explicar ara fa un any.
Davant d’aquesta situació, des de l’AMPAEA fan l’únic que poden fer: “pedagogia i formació tant a les aules com al menjador”. Es mira de fer entendre als alumnes, grans i petits, que el menjar que es posa a plat s’ha d’acabar i fins i tot es fan activitats per treballar el tema de forma divulgativa, com la cursa del malbaratament que es va fer amb els més petits.
També s’intenta actuar a la cuina, ajustant racions i mirant de fer “més atractiu” aquells menjars que costen més. “Sabem que el peix se’l mengen més bé arrebossat, però bé, al final el peix és peix”, exposa.
Per tant, el curs 2026-2027 començarà amb el repte de la reducció del malbaratament alimentari encara per complir. “Ho treballem però no podem donar una segona vida al menjar sobrant”, lamenta. Davant d’aquesta situació no descarten plantejar al Govern la qüestió del Rexcatering per intentar que sigui l’executiu qui pugui aportar els diners necessaris per disposar de la maquinària necessària per refredar el menjar (abatedores) i per segellar les barquetes. L’altre obstacle era trobar la manera de portar el menjar des de les escoles fins a la màquina expenedora.
Igualment, Muñoz recorda que a banda de la tasca que es fa des de les escoles, també cal implicació de les famílies.