La classificació, que va iniciar-se dilluns i s’acaba avui divendres, acabarà amb un recompte de 150.000 quilos d’alt valor. 125.000 quilos es classifiquen a la borda; 25.000 ja han estat fressats als camps (la majoria, ubicats a Sant Julià). El tabac s’enviarà a Itàlia, on una empresa el fermenta per, després, vendre’l a una casa holandesa de fabricació de cigars.
“Els agricultors van rebre les plantes procedents d’Espanya empestades. Les van plantar, però aquell tabac no es va poder treballar i va caldre replantar. Això va implicar la pèrdua d’un mes i mig de campanya”
Com sempre, la qualitat del sud difereix de la del nord. “Hi ha diferència, sí”, diu Servat rotundament. “Sant Julià, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany són les tres parròquies on el tabac destaca, on el nivell de qualitat és més alt. No vull dir, però, que a les altres parròquies –les del nord– el tabac sigui dolent, però la fulla queda més verda i el resultat no és tan ‘maco’”, assenyala el classificador, que treballa en un equip d’una vintena de persones.
Servat destaca que la bona climatologia ha tingut un paper favorable en l’excel·lència de la collita: “Hem tingut sort que no ha pedregat pràcticament i això és molt important”. Hi ha hagut, però, un problema sobrevingut: “Els agricultors van rebre les plantes procedents d’Espanya deteriorades, empestades. Deteriorades d’origen, diguéssim. Les van plantar, però aquell tabac no es va poder treballar i va caldre replantar. Això va implicar la pèrdua d’un mes i mig de campanya. Per tant, el tabac recollit finalment ha quedat més prim, no pesa tant”.
Segons el classificador, si es compara la qualitat del tabac cultivat enguany amb collites d’ara fa una dècada, la conclusió és que “el bon nivell es manté”. “Si la planta creix en bones condicions, el resultat continua sent alt, no hem baixat”, amplia Servat, que, d’altra banda, començar a preocupar-se per la manca de relleu generacional en el sector del cultiu de tabac.