Així ho han apuntat a ANA els mateixos banders. Fins ara, s’han trobat quatre registres d’imatges corresponents a ossos que haurien passat pel país un cop han despertat després de l’hivern. Els agents forestals, però, entenen que es tractarien de tres individus i, per tant, que algun d’ells ha estat vist en més d’una ocasió.
Més enllà de les imatges captades, també hi ha altres elements que constaten la presència de plantígrads al país. Així, amb la fossa de neu i el desglaç han detectat diferents petjades d’os bru en zones d’alta muntanya. A aquest seguiment també hi contribueixen els excursionistes, que també aporten fotografies. Els llocs més habituals són espais d’alta muntanya entre la Massana i Ordino.
Malgrat que els agents no han pogut recollir mostres d'excrements, sí que han pogut recopilar algunes mostres de pèl, que seran analitzades en un laboratori a finals de juny. A partir d'aquestes proves es podrà determinar amb més precisió quants exemplars s'han desplaçat pel Principat durant aquesta primavera. En qualsevol cas, els banders descarten que cap dels plantígrads hagi hivernat dins del territori andorrà.
PRESÈNCIA DE LA CABRA SALVATGE
Paral·lelament, un altre animal del qual es fa seguiment és la cabra salvatge. Es tracta d’una espècie que antigament formava part del paisatge del Pirineu, però es va acabar extingint a causa de l'excessiva pressió cinegètica. Ara, dotze anys després de la seva reintroducció a França, alguns exemplars ja s'han deixat veure en el Principat, especialment en zones d'alta muntanya com el Comapedrosa o el nord d'Ordino. La seva presència evidencia l'expansió progressiva de l'espècie per la serralada pirinenca i obre la porta a una possible consolidació en el territori andorrà.
El procés de recuperació va començar el 2014, quan França la va reintroduir en el Pirineu. El cap d'un any, el 2015, es van alliberar altres exemplars a la Vall d'Aran i de mica en mica “s'han estès” per la serralada pirenaica, explica el director dels Banders, Ferran Teixidó. Tot i que en el Principat no es va produir cap alliberament, se l’ha detectat recorrent el territori andorrà en algunes ocasions. Segons el cos, la primera visualització va tenir lloc el 2015 on es va comprovar la presència d'un mascle i una femella. Des de llavors se l'ha trobat, però en comptades ocasions. El 2021 es van detectar dos mascles joves, el 2022 també se'l va poder observar i el 2025 també un jove mascle va estar de pas. Principalment, es van identificar a la zona del Comapedrosa, part nord d'Ordino i a Siscaró.
Els exemplars utilitzats en el projecte de reintroducció als Pirineus provenien principalment de la serra de Gredos, una zona del Sistema Central espanyol. Eren cabres d'una subespècie ibèrica, considerada més adaptada a l'alta muntanya. “Es van portar d'aquella zona perquè era la més semblant”, comenta el director del cos. La cabra salvatge pirinenca original, s'havia extingit durant el segle XX. Per això no es podia recuperar exactament la mateixa línia genètica i es va optar per reintroduir una subespècie molt propera morfològicament. “Estem parlant d'una subespècie de cabra que és pràcticament igual a la que hi havia”, descriu Teixidó.
La cabra salvatge és un mamífer que habita principalment en zones de relleu abruptes, especialment en espais rocosos, ja que disposa d'unes peülles capaces d'aferrar-se a les roques més escarpades. Aquest fet, indicaria que es pot adaptar perfectament a les condicions naturals del país. “La zona del Comapedrosa seria una zona molt bona, de fet tota la part nord els va molt bé i la seva adaptació seria bona”, explica Teixidó.
A diferència d'altres espècies presents en el Pirineu, la cabra salvatge no genera una competència significativa amb la fauna autòctona. Durant la primavera acostuma a buscar “prats d'alta muntanya i també és capaç d'alimentar-se de líquens”, fet que li permet ocupar un “hàbitat diferent” i adaptar-se a recursos que altres animals no utilitzen tant, comenta Teixidó. Per aquest motiu, no competeix directament amb l'isard o amb altres ungulats. En canvi, sí que existeix una competència més marcada entre l'isard i el mufló, atès que comparteixen espais de pastura i recursos alimentaris similars.