Travesset destaca que els mesos de febrer, abril i juny han tingut una evolució “relativament normal” pel que fa a la precipitació, mentre que el gener i el maig presenten anomalies negatives més significatives. Al març, per contra, es va registrar una anomalia positiva. Analitzant els índexs de precipitació estàndard a 6, 12 i 24 mesos, es constata que en períodes més grans estan propers a zero gràcies a episodis plujosos passats. Però en períodes més curts, els valors negatius són més evidents, tot i que cap ha arribat al llindar de -1, a partir del qual es considera sequera.
Pel que fa als cabals mitjos mensuals, l’any ha començat semblant a l’anterior, amb nivells una mica superiors a l’abril, però per sota del període de referència i de l’any passat a partir de maig i juny. Travesset apunta que això podria estar relacionat amb una fosa de neu menor que l’any anterior. Els cabals presenten anomalies negatives durant tot l’any, seguint una tendència dels últims anys.
Les reserves nivals del 2025 han estat baixes des de l’inici de la temporada, amb poca neu fins a gener, un breu període normal a finals de desembre, i després un llarg tram fins a finals de març amb molta menys neu del normal. Això situa la temporada dins del 10% de les més pobres en aquest aspecte.
També alerta que la tendència dels últims anys apunta a una vulnerabilitat creixent davant possibles episodis de sequera, provocats per l’augment de temperatures i la reducció de precipitacions. Aquesta situació no només afecta el recurs híbrid sinó que també evidencia l’impacte del canvi climàtic, per això recalca que caldrà seguir amb atenció l’evolució dels propers mesos, ja que tot dependrà de les precipitacions i temperatures futures. Andorra es troba en un moment en què és imprescindible adaptar la societat als canvis climàtics, amb un recurs híbrid cada cop més escàs i difícil de gestionar.