Durant l’any 2025, Andorra va generar un total de 168.732 tones de residus (excloent terres i pedres), fet que suposa una disminució del 2,7% respecte al 2024. Aquesta dada s’explica principalment per la contenció en els residus no urbans (industrials i de la construcció), que van caure un 4,4%.
Per contra, els residus urbans o domèstics van registrar un lleuger increment de l’1,5%, assolint les 51.000 tones. Segons ha explicat el ministre, aquest augment és moderat i es troba per sota del creixement de la “població equivalent” – càlcul que suma els residents i la població flotant o turística – la qual es va situar a l’entorn dels 120.000 i 130.000 habitants el 2025 (prop d’un 2% més que l’any anterior).
El balanç reflecteix clarament els límits geogràfics i tècnics del Principat. Un 75% dels residus (125.000 tones) s’han d’exportar fora del territori per manca de massa crítica o de tecnologia específica, com ara, per tractar pintures o gasos contaminants. El 26% restant (43.241 tones) es tracten al país, a les quals s’han de sumar 9.284 tones de residus sòlids urbans provinents de la Cerdanya arran dels acords de bon veïnatge.
Pel que fa al reciclatge, Ferrer ha apuntat que les dades es mantenen estables des del 2022. Com a dada positiva, la recollida de matèria orgànica va augmentar fins a les 1.300 tones gràcies a l’increment de punts de recollida obligatoris i voluntaris. Amb tot, per trencar l’estancament de les fraccions, Casal ha anunciat que els comuns estan treballant en la licitació d’un nou model de recollida selectiva que ha de preveure noves tipologies de recollida per millorar els percentatges actuals.
Casal ha anunciat que els comuns estan treballant en la licitació d’un nou model de recollida selectiva que ha de preveure noves tipologies de recollida per millorar els percentatges actuals
El balanç de les aïgues superficials s’ha dividit en dues metodologies de control que certifiquen el bon estat de les conques andorranes. A través de 37 estacions de control es van analitzar 468 mostres durant el 2025. El 72% de les estacions tenen una qualitat bona. Aplicant el criteri metodològic més estricte (que penalitza l’estació si un sol paràmetre és negatiu), enguany cap estació ha assolit el nivell d’excel·lent, però de la mateixa manera, cap estació ha donat una qualitat dolent, una dinàmica que es manté des de fa dos anys.
Això es corrobora amb la qualitat biològica analitzada a la tardor a través de 18 estacions que mesuren macroinvertebrats, algues i macròfits. Segons l’índex harmonitzat amb França i Catalunya, el 94,5% de les estacions presenten una qualitat excel·lent o bona.
El recurs hídric anual (pluja útil disponible un cop restat el 10% del cabal ecològic dels rius) va ser de 262,00 hm³. Casal ha insistit en la diferència entre utilitzar i consumir l’aigua: un terç d’aquest recurs s’utilitza, però la gran majoria es destina a usos “no consumtius” (com l’energia hidroelèctrica o els canons de neu de cultiu, que retornen l’aigua al medi).
El consum real de les activitats “consumtives” (domèstic i agricultura) representa només un 13% de l’aigua utilitzada, és a dir, tot just un 4% del global de l’aigua disponible del país. A més, el consum d’aigua potable per població equivalent s’ha mantingut per tercer any consecutiu per sota dels 150 litres per persona i dia, el límit màxim que fixa la Llei d’Economia Circular.
La xarxa de control de la qualitat de l’aire (composta per 3 estacions de referència i 2 de mòbils, centralitzant progressivament l’activitat de trànsit a l’Avinguda de Tarragona) indica que el 85,9% del temps la qualitat de l’aire a Andorra és excel·lent o bona.
Els índexs de qualitat deficient o dolenta només van representar el 2,2% del temps anual, motivats exclusivament per fenòmens externs i transfronterers, com les intrusions de pols de l'aire saharià, els fums transportats pels incendis forestals del nord d’Espanya o l’ozó troposfèric, un contaminant secundari fruit dels òxids de nitrogen que arriba a l’estiu a causa de les altes temperatures i la insolació, però que des del 2017 no ha superat mai els llindars de la Unió Europea.
Pel que fa a la qualitat acústica, els indicadors confirmen que el país continua gaudint d’uns paràmetres excel·lents en termes generals, registrant-se només dos únics episodis puntuals de qualitat dolenta localitzats a les estacions de control d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria.