La sessió ha estat presidida per la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, que ha posat en relleu que moltes de les principals serralades del món són espais transfronterers i que, per tant, la cooperació és indispensable tant per gestionar recursos compartits com per reforçar la confiança, la pau i l’estabilitat. La trobada, en la qual els participants han compartit experiències nacionals i visions sobre els principals reptes que afronten les zones de muntanya, ha culminat amb l’adopció d’una Declaració Ministerial, que recull el compromís compartit dels participants per reforçar la seguretat ambiental a les regions de muntanya.
El text aposta per promoure polítiques integrades que abordin de manera coordinada l’adaptació al canvi climàtic, la reducció del risc de desastres, la gestió sostenible del territori i la protecció dels ecosistemes i dels mitjans de vida. La Declaració subratlla també la importància del diàleg i la cooperació entre països que comparteixen serralades, conques hidrogràfiques i ecosistemes, i reconeix les regions de muntanya com a espais de cooperació, construcció de confiança i convivència pacífica. En l’àmbit del desenvolupament econòmic, el document recull el compromís d’impulsar un turisme sostenible a les regions de muntanya com a motor d’economies resilients, tot promovent polítiques que redueixin emissions, protegeixin la biodiversitat i garanteixin beneficis equitatius per a les poblacions de muntanya.
La reunió ministerial s’ha celebrat en el marc de la 7a Trobada Global de la Mountain Partnership, que se celebra fins dissabte al Principat. Tor ha subratllat que aquesta trobada arriba en un moment clau, “poc temps abans del 2030”, amb la voluntat que la qüestió de les muntanyes tingui més presència en les polítiques internacionals, especialment en les cimeres climàtiques i de biodiversitat. “Les illes i els oceans ja estan a l’agenda de manera molt precisa. En canvi, de les muntanyes se’n parla més poc”, ha remarcat.
El congrés culminarà dissabte amb la lectura de la futura ‘Declaració d’Andorra’, un document que inclourà recomanacions tant per als Estats -com impulsar un turisme més sostenible- com per als organismes internacionals, amb un èmfasi especial en la cooperació i la solidaritat amb els països del sud. Malgrat l’aposta per la sostenibilitat -amb un congrés pràcticament sense paper i amb una preparació majoritàriament digital-, Tor ha fet una reflexió crítica sobre l’impacte ambiental d’aquest tipus d’esdeveniments. "No som l’exemple més rellevant de lluita contra el canvi climàtic”, ha admès, tot posant en relleu el desplaçaments fets pels participants.
Tot i això, ha defensat la necessitat d’aquestes trobades presencials: “És indispensable que la gent comparteixi, que la gent es vegi”, ja que això permet “posar en marxa molts projectes concrets” i afavorir l’intercanvi d’experiències i coneixement. Malgrat que es poden fer trobades a distància, ha reconegut, “directament amb les persones és encara millor”.
En la jornada inaugural també ha participat el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, que ha destacat la rellevància de la trobada internacional celebrada a Andorra, subratllant que el Mountain Partnership “engloba molts països d’arreu del món per parlar justament de donar visibilitat a les muntanyes”, un àmbit que ha qualificat com “el gran oblidat dintre dels fòrums internacionals”. En aquest sentit, ha explicat que el Principat ha tingut un paper actiu en aquest àmbit, especialment en les cimeres climàtiques. Segons ha indicat, “quan anem a les COPs nosaltres hem liderat aquesta visibilitat de les muntanyes” .
Forné ha remarcat que el repte no és només reduir emissions, sinó adaptar-se als impactes del canvi climàtic. “Estem parlant de l’adaptació que hem de fer”, ha afirmat, tot insistint que el discurs d’Andorra combina exemplaritat i exigència. El país busca “ser el màxim d’exemplar possible i transparent”, però també “el màxim d’exigent possible amb els països que són més emissors de gasos d’efecte hivernacle”.
Pel que fa a exemples concrets, el secretari d’Estat ha posat en valor les polítiques internes, destacant que Andorra treballa per protegir “el 30% del territori”, majoritàriament de caràcter muntanyós. Així mateix, ha subratllat l’ambició climàtica del país, amb l’objectiu d’assolir “la neutralitat de carboni el 2050”. Així, ha recordat que els darrers anys s’ha aconseguir reduir de forma sensible les emissions.
També ha fet referència a iniciatives com el programa Renova i les inversions en energies renovables i eficiència energètica, orientades a reduir la dependència dels combustibles fòssils. En un context internacional marcat per tensions i increments de preus energètics, ha defensat que aquestes polítiques “van molt bé” per reforçar la resiliència del país.
Forné ha posat en valor l’intercanvi d’experiències amb altres països presents al congrés, molts dels quals amb realitats molt diferents. Ha mencionat territoris de l’Himàlaia com Nepal o Bhutan, així com altres estats amb qui Andorra coincideix en fòrums internacionals. Tot i les diferències, ha destacat que “quan ens ajuntem en aquests fòrums internacionals anem junts amb la defensa de les muntanyes”, un fet que ha qualificat d’especialment positiu.