L’article ha estat elaborat conjuntament per cinc investigadors. De l’AR+I, Marta Domènech i Oriol Travesset. Han comptat amb el suport de Cristina Pesado, Juan Ignacio López-Moreno i Marc Pons. Se centra en com pot el canvi climàtic afectar els recursos hidràulics del país i ho fa seguint el “sistema d’Avaluació i Planificació de l’Aigua (WEAP)”, a través del qual es creen diferents escenaris analitzant com pot evolucionar la situació des d’ara fins al 2050, en un context en el qual les conseqüències d’aquest fenomen ja són força evidents. I amb la clara possibilitat, per no dir certesa, que vagin a més.
El treball recorda que en el període de referència que va entre 1981 i 2010, la precipitació anual mitjana a Andorra ha estat de 1.054 litres per metre quadrat, amb una temperatura mitjana de 5,6 graus i uns recursos hídrics, estimats pel Govern el 2019, de 366 hectòmetres cúbics anuals. A partir d’aquesta dada, es va avaluant quina pot ser la davallada segons avanci el temps.
El considerat escenari de referència, fixaria aquesta caiguda en un 5,3% mentre que un segon, de canvi climàtic global, ho faria en el 8,5%; fins i tot s’analitza un moment de sequera extrema, amb una davallada superior al 65%
“Els resultats van mostrar una disminució clara i significativa del cabal anual en tots els escenaris modelats”, indiquen els investigadors. El considerat escenari de referència, fixaria aquesta caiguda en un 5,3% mentre que un segon, de canvi climàtic global, ho faria en el 8,5%. Ara bé, no seria una davallada constant al llarg de l’any. De fet, durant l’hivern es considera que aquesta dada creixeria, fet, però, que té implicacions directes per a un sector clau com és l’esquí. I és que “això s’explicaria per un canvi de neu a precipitació de pluja d’acord amb les projeccions del canvi climàtic”.
La situació, s’apunta, es trobaria en un “rang moderat” si es compara amb les estimacions d’estudis similars que s’han fet a regions muntanyoses d’Europa. Així, el projecte ‘Piraigua’, que avalua tots els Pirineus, fixava una caiguda del 15% menter que als Alps suïssos i italians s’arribaria a reduccions potencials del 20 o el 25%. Ara bé en canvi, sí que seria pitjor si s’agafa el pitjor escenari avaluat, un de “sequera històrica”. Aquí la davallada acabaria sent del 65,4% i, tot plegat, tindria efectes molt preocupants, ja no només per les limitacions d’aigua per a la població i els usos econòmics, sinó també per a l’ecosistema. Així, s’entén que s’exposaria les espècies dels rius, especialment els salmons, a “temperatures superiors a 21 graus i a concentracions de contaminats i cabals mínims fora del seu rang de vida”.
Aquesta situació és encara més preocupant si es té en compte que la previsió és que la despesa hídrica del país anirà a més pel “creixement poblacional i altres canvis socioeconòmics”. En aquest cas, de fet, es creu que el consum creixerà més que a altres regions de muntanya. “Els resultats presentats indiquen un augment del 88,42% en la demanda d’aigua en l’escenari de canvi global (43,9 hectòmetres cúbics) en comparació amb l’any base (23,3)”, s’apunta.
Tot plegat, dibuixa un escenari complicat. Especialment per a dos sectors de l’economia. Per un costat, l’energètic, tot i que, en aquest cas, es pensa que en certa forma es pot mitigar amb l’increment de producció que es tindria a l’hivern en un context de més pluja i no pas tantes nevades. Lògicament, això, en canvi, suposa un cop duríssim per a les estacions de neu. Nevarà menys i, també, hi haurà menys aigua per posar en marxa els canons artificials. “La demanda de fabricació de neu no sembla garantida”, s’alerta, tot i que també s’apunta que “existeixen mesures d’adaptació que poden ajudar a mitigar els efectes de l’escassetat d’aigua el desembre i el febrer”.
Es deixa clar, però, que Andorra, a priori, cobriria la demanda en els dos escenaris més moderats. En canvi, el problema es donaria en casos de sequera extrema. En tot cas, s’apunta que són dades que, en el futur, han de servir per “implementar mesures coordinades als desafiaments de l’escassetat d’aigua”.