Tota la instrucció del cas, que també implicava la dona de Rosell, el cunyat de Besolí -l’urgellenc Andrés Ramos-, i dues persones més, s’ha sustentat sobre les tesis de la fiscalia, que la llavors jutge Carmen Lamela es va fer seves. La sala penal de l’Audiència, però, alhora de jutjar la causa va considerar que tot allò que l’acusació pública donava per fet i provat no ho era. En el seu recurs, però, la fiscalia insisteix en què, al seu parer, s’han donat per provats tot un seguit de fets delictius que no tenen com a conseqüència jurídica la imposició d’una pena, per la qual cosa ho consideren del tot il·lògic i d’aquí que pretenguin que es deixi sense efecte el judici.
Si la teoria del ministeri fiscal triomfés, caldria designar un nou tribunal, amb tres magistrats que no hagin tractat mai la causa, i s’hauria de tornar a jutjar el cas. La defensa dels implicats, però, no només espera que això no succeeixi sinó que ha mostrat la seva “estupefacció” per la manera d’actuar de la fiscalia. Així, els defensors de Besolí i Rosell han recordat que el ministeri públic torna a insistir en arguments que ja els haurien estat negats i han lamentat que la fiscalia hagi difós a tort i a dret la seva posició amb una voluntat, a parer de la defensa, de continuar perjudicant la imatge dels afectats.
Comentaris