L’Alt tribunal ha resolt ara un recurs d’empara interposat per la família Calvó en nom propi i en nom, també, de les seves societats. I l’ha desestimat íntegrament. Els recurrents, a nivell jurídic, denunciaven una presumpta vulneració dels drets a l’accés a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a la defensa, a la contradicció, a l’audiència bilateral, a la igualtat d’armes i a la prova (elements estructurals del dret a un procés degut), reconeguts a l’article 10 de la Constitució. I reclamaven que l’Alt tribunal anul·lés les sentències que impugnaven i que obligués el Superior a refer les decisions deixant-los participar en la presa de decisions. Consideraven que se’ls privava del que en dret espanyol es denomina tutela judicial efectiva.
Però el Constitucional assegura que “no s’aprecia, tal com denuncien els recurrents en empara, cap vici estructural que comporti una restricció excessiva, pel fet de no haver participat en la valoració dels actius i dels passius. No existeix un dèficit constitucional respecte de l’accés a la prova, ni dels principis de contradicció i d’igualtat d’armes processals, ni del dret a un procés degut”. L’Alt tribunal indica que, “precisament, en els processos concursals, és l’òrgan nomenat per a la fallida, l’administrador judicial, aquell que amb el concurs d’experts independents, formula l’inventari i la valoració i, després es permet al fallit analitzar i impugnar aquesta valoració amb l’aportació de proves contradictòries”.
Des d’aquest punt de vista, recull un dels fonaments jurídics de la sentència recentment dictada, “no es pot considerar que s’hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, en els termes exposats, i tampoc s’ha generat cap situació d’indefensió, sinó que en la llera de la fallida, els recurrents han pogut qüestionar l’inventari i la valoració, amb aportació de proves, i, per tant, amb respecte als principis constitucionals que inspiren el procés; en aquest cas, un procés específic d’execució universal”.
I encara s’insisteix en un altre dels fonaments de la sentència del Tribunal Constitucional que “no s’ha produït cap situació d’indefensió i que s’han respectat els principis de defensa, d’igualtat d’armes processals i de contradicció, atès que conforme a la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, també citada pels recurrents, el principi de contradicció significa el dret a conèixer i a analitzar de forma eficaç els elements de prova que poden influir en la decisió i aquest ha estat respectat d’acord amb la idiosincràsia del procés concursal”.