La jornada ha estat marcada per la determinació de les proves mèdiques. El ginecòleg que va examinar la jove ha indicat que va trobar una lesió “no habitual” i ha descartat que el sagnat fos d’origen fisiològic o menstrual. Segons el metge, es tractava d’un sagnat traumàtic derivat d’una erosió vaginal recent, una ferida oberta que “no sol aparèixer en relacions sexuals consentides”.
Aquesta tesi ha estat reforçada pels informes de la forense i els agents de policia. Segons aquests testimonis, la roba interior de la víctima estava “molt tacada de sang”, unes restes que també es van localitzar a la samarreta i als calçotets de l’acusat, concretament a la zona genital. Després que l’home canviés la seva versió en la primera jornada – admetent la penetració que havia negat inicialment –, la forense també ha assenyalat que és poc probable que un penis no erecte, com el que ell indicava que tenia a causa de l’alcohol, provoqués una erosió d’aquella naturalesa.
En l’àmbit psicològic, el psiquiatra ha confirmat un diagnòstic de trastorn d’estrès posttraumàtic. El doctor ha descrit com la jove entra en “catarsi emocional” quan s’aborden detalls de l’agressió, presentant pensaments angoixosos recurrents i intrusius. L’expert ha vinculat directament aquest quadre amb els fets denunciats, destacant que la distància física de la víctima amb el Principat l’ha ajudat a dissociar el trauma per seguir amb la rutina, però que s’ha sentit incapaç de tornar al lloc dels fets per l’ansietat que li genera.
Durant la vista també s'ha destacat l'addicció al joc que la jove va desenvolupar poc després del succeït. Segons l'entorn de la víctima i els psicòlegs, aquest comportament va ser un mecanisme d'evasió davant l'elevat malestar i l'estat de vigilància constant que patia arran dels fets.
La defensa s’ha centrat en subratllar que l’acusat no presentava sang al cos durant el reconeixement mèdic i que la seva actitud no va ser la d’algú que volgués fugir. L’advocada també ha posat en dubte que les lesions descrites pels pèrits hagin de ser necessàriament fruit d’un acte violent.
Amb tot, davant la coherència del relat de la víctima i la fermesa de les proves físiques, la Fiscalia ha mantingut la pena de vuit anys i dos mesos de presó, a la qual ha afegit deu anys de prohibició de contacte amb la víctima. L’acusació particular s’ha adherit a aquesta petició i ha sol·licitat una indemnització de 20.000 euros, l’expulsió del país per vint anys i una multa de 2.000 euros per lesions. Per la seva banda, la defensa ha ratificat la sol·licitud d’una absolució total.