Mentrestant, el ministeri públic ha mantingut la seva acusació d’homicidi qualificat per al brasiler Mateus Marley Machado, en presó preventiva des del mateix mes dels fets, quan va ser detingut per intentar fugir de Portugal. En les seves al·legacions finals, la fiscal del cas no ha sol·licitat una durada exacta de reclusió, sinó que ha reclamat una sentència contundent que sigui “proporcional a la gravetat dels fets” per a un delicte que, segons el codi penal portuguès, està castigat amb una forquilla d’entre 16 i 25 anys de presó.
L’acusació ha argumentat que el processat va actuar de forma premeditada en clavar tres ganivetades a la víctima. Per la seva banda, el tribunal penal de Braga ja ha prorrogat formalment la mesura de presó preventiva per a Machado, assegurant que continuarà reclòs davant el risc de fugida.
La tesi de l’acusació s’ha vist reforçada durant les vistes del judici amb la declaració de testimonis clau, recollides per ‘O Minho’. Segons les persones que eren al lloc dels fets, es dona per segur que Marley va ser l’autor material de l’atac. “El vaig veure matar el Manu amb tres ganivetades”, va assegurar de forma taxativa un dels joves que acompanyava la víctima la nit del crim, detallant davant del tribunal com l’agressor va brandar l’arma blanca.
La fiscal del cas [...] ha reclamat una sentència contundent que sigui “proporcional a la gravetat dels fets” per a un delicte que, segons el codi penal portuguès, està castigat amb una forquilla d’entre 16 i 25 anys de presó.
Els fets es van originar quan la víctima va alertar els porters del local que el grup de l’acusat estava intentant col·locar substàncies químiques a les begudes d’unes noies, el que va provocar una discussió que va acabar al carrer amb el tràgic desenllaç.
Per contra, la defensa de l’acusat ha fet mans i mànigues per desmuntar aquestes versions. En una de les darreres sessions, els lletrats de Machado van presentar un informe pericial que pretén posar en dubte la viabilitat de la identificació feta pels testimonis presencials en el moment de la baralla. L’estratègia de la defensa ha passat per invalidar la credibilitat de les persones que incriminen directament al seu client. Per fer-ho, s’han agafat al fet que en l’arma no es va trobar l’ADN del seu representat – ni de cap dels implicats –, reforçant una teoria que l’arma s’hauria netejat després de l’agressió.
Més enllà de les proves de la nit dels fets, l’advocat del processat va argumentar que existia una “manca d’imparcialitat” per part de la jutgessa presidenta i de la fiscal de Braga, motivada per una suposada animadversió derivada d’un altre procediment independent en què el mateix lletrat està implicat. Tant el ministeri públic com els advocats de la família de Manu s’han oposat frontalment a aquestes recusacions, qualificant-les obertament de “maniobra dilatòria”.
Tot i que la defensa exigia l’aturada immediata del cas, les instàncies superiors han validat les actuacions del tribunal. Amb els testimonis tancats i les conclusions presentades, el cas queda pendent només de la resolució del crim del jove originari del Pas de la Casa.