Durant la vista oral celebrada aquest dimarts, l'acusada ha mantingut un relat coherent amb la seva patologia: pateix epilèpsia des dels 25 anys. Segons ha explicat, la seva malaltia es manifesta sovint a través d’“aures”, petits episodis de desconnexió mental que duren tot just uns segons. “Fins a l’accident, mai havia suposat cap impediment per portar una vida normal”, ha declarat, tot i que ha confirmat que ja no condueix per por.
Un testimoni esclaridor ha estat el seu neuròleg. El metge ha explicat que l'epilèpsia no sempre són convulsions aparatoses; existeixen les crisis focals, on el pacient pot realitzar “actes motors complexos” i “activitats automàtiques” sense ser conscient del que fa ni de l'entorn. Segons l'expert, és científicament compatible que la dona conduís de forma incorrecta durant un minut o poc més sota els efectes d'una crisi, movent-se per instints automàtics però amb la consciència totalment anul·lada.
La versió policial, però, xoca amb la tesi clínica. Els agents que van ratificar l’informe de l’accident basant-se en les imatges de Mobilitat consideren que hi va haver voluntarietat. Argumenten que la conductora va fer girs deliberats per evitar col·lisions frontals i que es va reincorporar al carril correcte després de circular en contradirecció, una “correcció de trajectòria” que, segons la policia, implica que sabia on era.
La Fiscalia no ha comprat la tesi de l'absolució. En les seves conclusions, el ministeri públic ha qualificat de “molta casualitat” que els moviments involuntaris coincidissin amb una trajectòria tan llarga i ha recordat que, si la pacient sabia que patia aquestes crisis, posar-se al volant ja constituïa un risc previsible. Per tot plegat, manté la petició de 15 mesos de presó condicional, 24 mesos de suspensió del carnet i una multa de 1.500 euros.
Per la seva banda, la defensa ha tancat el debat demanant una resolució absolutòria en considerar que ha quedat plenament acreditada la circumstància excloent de la responsabilitat penal. Ha volgut recordar que la motivació és la base de qualsevol conducta humana, i que en aquest cas no n'hi ha cap de lògica més enllà de la malaltia. Ha subratllat que la dona sempre havia renovat el permís amb certificats mèdics favorables i que l'episodi va ser una manifestació “no buscada ni volguda” de la seva patologia.