En l’informe sobre l’activitat exercida el 2025, la institució alerta que la presó provisional pot tenir un impacte especialment intens sobre les persones no residents i adverteix del risc que aquesta mesura cautelar es converteixi, de facto, en “una sanció anticipada quan s’allarga en el temps o s’aplica de manera gairebé automàtica per manca d’arrelament”. Una situació que, recorda, “és incompatible amb el caràcter excepcional que ha de tenir aquesta figura jurídica”.
Ressalta que com més llarga és la durada de la presó provisional, “més sòlida ha de ser la justificació de la seva necessitat i més imprescindible resulta examinar alternatives menys lesives”
Per aquest motiu, el Raonador defensa que els tribunals valorin de manera efectiva alternatives menys restrictives que permetin garantir la compareixença de la persona investigada. Entre aquestes mesures cita la retirada del passaport, la prohibició de sortir del país, les compareixences periòdiques davant l’autoritat judicial, l’obligació de comunicar una adreça, la imposició d’una fiança proporcionada o sistemes de control monitorat. La institució també aposta per aplicar mesures cautelars graduades i revisar-les periòdicament, especialment quan la privació de llibertat es prolonga: “Com més llarga és la durada de la presó provisional, més sòlida ha de ser la justificació de la seva necessitat i més imprescindible resulta examinar alternatives menys lesives per als drets fonamentals”, apunta.
A més, el Raonador planteja que, en determinats casos, podria ser preferible recórrer a l’extradició al seu país, en lloc de mantenir una persona en presó preventiva. Això sí, complint unes garanties necessàries com el compromís dels estats de fer comparèixer la persona al sistema judicial andorrà quan calgui, així com el retorn al Principat per complir la pena.
L’informe emmarca aquestes consideracions en una anàlisi més àmplia sobre l’ús de la presó provisional. El Raonador recorda que les institucions de defensa dels drets humans coincideixen a assenyalar que es tracta d’una de les mesures cautelars amb una incidència més gran sobre el dret a la llibertat personal i sobre la presumpció d’innocència. Així mateix alerta que les dilacions processals no poden justificar el manteniment d’una mesura cautelar que, pels seus efectes i durada, acabi produint conseqüències assimilables a una pena abans de sentència.