Segons fonts d’Interior, certament, els sanitaris de la presó consideren que hi ha certes responsabilitats que no els pertoquen i que hauria de ser objecte de la decisió d’un facultatiu. En aquest marc, demanen que es fixi un metge de manera permanent a l’equip sanitari i que sia aquest el que adopti segons quines decisions de certa rellevància. Així, quan els professionals infermers troben que alguna situació no se’ls escau, deriven l’intern cap a l’hospital perquè sigui avaluat com pertoqui. I després ve quan es generen situacions de tensió amb el centre hospitalari.
I és que hi ha responsables de l’hospital que consideren que des del centre penitenciari es fa un abús de les derivacions, i en el cas de dijous i el pres que presentava una alcoholèmia propera a l’1,70, es creu que no ha de ser objecte d’una intervenció d’Urgències perquè no hi ha ‘cap problema’. És una borratxera i com a tal, el centre penitenciari ha d’adoptar les seves pròpies mesures. Molts cops, en funció de qui és el responsable de torn a Urgències es fa de més i de menys. Igual com pot passar entre els sanitaris de la presó.
Però la tensió és evident -des del SAAS, alhora, es defensa que el millor seria que Interior creés el seu propi equip sanitari i que no s’hagués de dependre de convenis ni altres acords- i, al final, qui en surt perjudicat és l’intern. En la situació de dijous, el penat amb semillibertat va estar custodiat amb penitenciaris, policies i sanitaris del transport. Però a la via pública i essent objecte de converses i discussions creuades entre responsables dels diversos serveis.
“La sort és que l’intern en qüestió és multireincident i té moltes addiccions, però és una persona tranquil·la i no agressiva. En un altre cas, l’incident hauria pogut agafar unes dimensions difícils de controlar o, directament, el penat hauria pogut agafar i marxar”, han indicat les fonts consultades, que han explicat que situacions com aquestes han de quedar molt més clarament definides perquè no hi pugui haver noves discrepàncies. I que les tensions entre serveis -o fins i tot, les demandes o necessitats dels integrants dels serveis- no poden condicionar la resposta davant els usuaris.