Així ho ha explicat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, en resposta a la demanda d’informació presentada ara fa unes setmanes per la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché. La parlamentària laurediana havia sol·licitat el mapa de risc d’inundacions, un treball que s’havia de tenir en el marc del desplegament de la Llei de Protecció Civil. Govern no ha facilitat aquest document, bàsicament perquè no està enllestit.
“Malgrat que la incorporació d’aquestes millores ha comportat un cert retard en els terminis, el criteri del departament i del ministeri d’Interior ha estat en tot moment prioritzar l’obtenció d’un producte final amb el màxim nivell de rigor científic, detall i utilitat operativa, en consonància amb els estàndards internacionals en matèria de gestió del risc”, indica Molné
“Si bé inicialment es preveia l’acabament dels treballs a finals del primer trimestre de l’any, la complexitat tècnica dels treballs que s’han desenvolupat mitjançant models numèrics d’última generació i la incorporació de millores sobre la proposta inicial han requerit una dedicació i un nivell d’anàlisi superior als previstos inicialment”, explica la resposta. En aquest sentit, s’indica que “s’han identificat oportunitats de millora metodològica que anaven més enllà dels requisits inicials i que s’han incorporat a l’estudi amb l’objectiu d’assolir uns resultats amb el màxim nivell de precisió possible”.
Entre aquests, es destaca que l’estudi tindrà un abast més ampli. Així, en un principi havia de cobrir únicament els nuclis de població. Quan es tingui, finalment inclourà també els trams entre pobles “amb l’objectiu de disposar d’una base de resultats contínua de la xarxa hidrogràfica principal i permetre el desenvolupament de futurs estudis torrencials tot oferint una visió més coherent i integrada dels resultats”. També hi haurà una anàlisi de la capa d’edificis exposats a tot el territori i noves simulacions hidràuliques numèriques, amb més períodes de retorn dels previstos inicialment, amb el consegüent increment del cost computacional en termes de temps de càlcul.
Per tot plegat, es justifica la necessitat d’acceptar aquest endarreriment. “Malgrat que la incorporació d’aquestes millores ha comportat un cert retard en els terminis, el criteri del departament i del ministeri d’Interior ha estat en tot moment prioritzar l’obtenció d’un producte final amb el màxim nivell de rigor científic, detall i utilitat operativa, en consonància amb els estàndards internacionals en matèria de gestió del risc”, es comenta.
En la resposta sí que s’apunta que hi ha certa documentació que si està ja disponible, com ara mapes de perillositat per a vianants o per a vehicles. Ara bé, no es faciliten a Aché, sinó que, per la seva consideració de “documentació molt sensible”, se li indica que pot consultar-la, si així ho vol, a les dependències del ministeri.
Pel que fa al pla de risc d’inundabilitat definitiu, així com altres documents, Govern recorda que prèviament a la seva aprovació han de sotmetre’s a un informe previ favorable de la comissió nacional de Protecció Civil. I la previsió és que la propera reunió no se celebri fins al novembre. “Es preveu que, si es manté el calendari de treball actual, a finals d’any es pugui aprovar el Pla territorial nacional de protecció civil, així com els plans especials d’emergència sísmica, inundacions i grans nevades amb els seus mapes de risc corresponents, i donar així compliment a la voluntat ja expressada en respostes parlamentàries anteriors de desplegar progressivament els plans especials i els mapes de risc, d’acord amb les capacitats del Departament i les prioritats identificades en matèria de seguretat civil”, indica Molné.