Així ho ha explicat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, en resposta a les preguntes presentades ara fa unes setmanes per la consellera general de Concòrdia, Núria Segués, centrades en l’aplicació de la nova normativa de control fronterer de la Unió Europea i en els seus efectes sobre Andorra. Una de les qüestions demanava com preveia procedir Govern “respecte els progenitors o adults responsables que tinguin una autorització de residència i treball vigent” si tenen menors “en situació d’irregularitat administrativa”.
És aquí on Govern recorda que la Llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge va modificar també la d’immigració i “va introduir un nou motiu d’anul·lació de l’autorització d’immigració, concretament el fet que es constati que el titular d’una autorització d’immigració ha incomplert la normativa en matèria de reagrupament o que un o diversos dels familiars del titular (...) es troben en situació irregular al Principat”. I aquest precepte s’ha mantingut amb la Llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible. I es deixa clar que “per, tant, el Govern procedirà, com no pot ser d’una altra manera, complint la Llei qualificada d’immigració”. És a dir, anul·lant el permís concedit, fet que de facto hauria de comportar l’expulsió del titular i de tots els familiars que estiguin al país vinculats al mateix.
Des de l’executiu també es deixa clar que, ara, aquests menors també hauran de complir amb els nous requisits marcats a la normativa ‘entry/exit’ i que, en cap cas, són “les persones extracomunitàries en general” les que “han d’acreditar que es troben en situació legal a l’espai Schengen”. I han de ser elles “qui, en cada cas i d’acord amb la normativa Schengen, dugui a terme els tràmits escaients per tornar-se a trobar en situació legal”.
El que també queda de manifest és que els nous requisits legals han tingut el seu impacte. Es veuen de forma clara en els permisos atorgats per a la temporada d’hivern. El nombre d’autoritzacions per a comunitaris ha crescut un 21,52% en comparació a l’any anterior. En canvi, les d’extracomunitaris, han caigut un 8,5%.
Pel que fa a les sol·licituds de reagrupament familiar, durant el 2025 es van rebre un total de 1.290. D’aquestes, se’n van concedir 1.125. En canvi, 55 es van refusar i hi ha 110 encara pendents. A aquestes s’han de sumar 125 més de reagrupament amb treball, de les quals 124 s’han validat. Per nacionalitats, els espanyols són els més nombrosos (292 i 18 respectivament), seguits dels colombians (115 i 25) i els francesos (98) seguits de prop pels argentins (61 i 34).
De les 55 sol·licituds que es van resoldre desfavorablement, 40 ho van ser perquè no es complien els requisits econòmics, cal recordar, endurits ara fa uns anys. En cinc casos més, es va constatar que el demandant no residia al país.