Des de la formació, no s’amaga la preocupació que existeix pel canvi normatiu que es va operar a través de la segona Llei òmnibus. En ella, i via esmena, es va acabar establint que si es detecta que un membre de la unitat familiar ha estat reagrupat de forma irregular -és a dir, es troba al país sense permís-, això comportarà automàticament no només la seva expulsió, sinó també la de tot el grup. I, de fet, com es va poder constatar en la resposta inicial a la demanda formulada per Segués -similar a la que també havia tramitat el president suplent del grup socialdemòcrata, Pere Baró, això s’està complint i, a més, amb un impacte important.
Segués lamenta no poder accedir encara a la informació demanada i, sobretot, la incapacitat de l’administració per poder “exportar la informació que ella mateixa genera”
Així, s’han obert un total de 105 expedients per un presumpte reagrupament irregular, que podrien afectar fins a 237 persones. Segués, però, demanava molta més concreció en la informació reclamada. “Demanàvem dades com ara els anys de residència, en quin sector es treballava o quina irregularitat havien comès”, explica a Altaveu. A més, les dades facilitades contenien errors com ara expedients que s’haurien d’obrir en una data futura. Tot plegat va decidir-la a presentar un complement de demanda. La resposta rebuda, però, l’ha acabat deixant encara més decebuda.
Així, en l’escrit se l’indica que es posen a la seva disposició els 105 expedients perquè “pugui considerar les dades que consideri necessàries”. Això “es justifica pel fet que recopilar i extreure aquestes dades molt concretes i disseminades en un volum molt important de documentació comporta dedicar-hi recursos materials i humans molt importants”. D’aquesta forma, s’assegura que “es fa compatible el dret de la consellera genera a l’accés a la informació amb una gestió racional i responsable dels recursos públics disponibles”, tot argumentant que es fa servir una opció prevista al reglament del Consell General.
Segués no amaga l’enuig que li ha provocat aquesta resposta. Així, recorda que “vam fer la demanda inicial per entendre què hi ha darrere d’aquests 105 expedients”. Per exemple, “saber quant de temps va que viuen al país, en quin sector o si s’han integrat o no”. La consellera general remarca que “ja a la primera no ens van respondre i vam haver de fer el complement d’informació”.
A banda, recorda que “ens diuen que les dades requereixen recursos humans i materials per respondre”. Per això, posa en relleu la “preocupació” per dues raons. En primer lloc, “perquè no tenim resposta per entendre que està passant amb els reagrupaments”. La segona, pel fet que “no entenem que l’administració no pugui exportar de forma àgil la informació que ella mateixa genera”, fet que comporta que “no la puguin donar de forma estructurada o desagregada”. I és aquí on es demana “com es prenen llavors les decisions si no tenim dades estructurades”. Tot plegat, a més, en un context en què se suposa que Govern està destinant importants inversions a la digitalització.