Certament, el ball de noms -no és fàcil encaixar pel broc gros uns 25 moviments de peces, tants com nous inspectors i nous sergents majors- està generant més situacions de certa tensió, però es tracta més de focus aïllats i gairebé individualitzats -per exemple, els dos comissaris majors, els funcionaris policials de més grau al cos, no estan gens contents ni perquè no se’ls ha consultat ni pels retocs que s’han fet en les seves respectives àrees, siguin estructurals, o siguin relatius a les persones- que no pas de qüestions generalitzades. Però en el cas de la unitat de seguretat viària, perquè estructuralment és una unitat, i del grup de drogues, el malestar és majúscul i global.
Trànsit ha deixat l’àrea de fronteres, on des de fa una desena d’anys va començar a créixer quant a especialització i també quant a resultats obtinguts. La vintena d’agents d’aquesta unitat estaven centrats en fer únicament tasca preventiva i en assistir a accidents i fer-ne els estudis preceptius quan pertoca. Ara, la unitat en qüestió s’ha posat a l’aixopluc de l’àrea de seguretat ciutadana i el dia a dia dels agents de circulació hauria canviat, perquè les noves planificacions laborals s’haurien equiparat a les patrulles per tal que els funcionaris en qüestió puguin també patrullar.
Els horaris, efectivament, canvien. I la feina, en certa manera, han assegurat les fonts, també. La idea de la direcció, que sempre ha apostat molt per la proximitat policial -de fet, els dos darrers directors, tant Jordi Moreno com Bruno Lasne, tenen molt més bagatge en patrulles o similar que en cap altre servei- és poder suplir la suposada manca de personal amb, de facto, l’arribada de vint funcionaris més. I això no s’ha posat gens bé, entre altres coses perquè no fa pas tan temps que es van ‘excloure’ de seguretat ciutadana una colla d’agents que han assumit l’especialitat específica de GSMO.
I si globalment el malestar és evident, en el cas de seguretat viària es dona el cas que dos dels seus màxims responsables tampoc no estan gaire contents. I és que el màxim responsable de la unitat, un inspector major que tenia la mateixa responsabilitat a l’aixopluc de fronteres, volia deixar aquella tasca i, a més, per sota hi té un sergent major que arriba procedent del grup de formació, que ha liderat durant anys i que ha vist com l’obligaven a deixar, segons les fonts, sense esperar-s’ho i a contra cor.
Mentrestant, en el grup de drogues -o formalment, de delictes contra la salut pública- el desencís és també dels agents de base però no pas perquè hi hagi cap canvi a nivell de feina estricta si no perquè no hi ha bona sintonia amb el nou sergent major que s’ha posat com a cap de grup. En aquest sentit, diversos funcionaris haurien posat sobre la taula la seva renúncia al grup o especialitat i caldrà veure què passa perquè malgrat que aquesta és una de les divisions més procliu a rotació de personal -és un grup que ha d’estar molt present al carrer i això desgasta i, alhora, també ‘crema’ els funcionaris perquè un cop són descoberts poden no tenir la mateixa eficàcia- no està clar que pugui assolir els mateixos resultats.
De fet, hi ha certs dubtes amb el rendiment a tota l’àrea de policia judicial i d’investigació. I ja no tant pels canvis que s’han realitzat, o pels nous comandaments que s’hi han situat, perquè sobre molts no hi ha dubtes en relació amb l’experiència o la feina, si no pel fet que s’hauria desfet el bon clima de treball i cooperació que hi havia, segons les fonts, entre tres dels grups fonamentals: drogues, patrimoni i persones.