Ha estat la resposta clara a la primera pregunta, també directa, que ha rebut Prieto durant la taula rodona sobre el futur de l’aeroport organitzada per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) en seu XXVIè Cicle. El moderador li ha demanat com estava el procés per habilitar la instal·lació com a punt fronterer Schengen, tal com es demana des del Principat i, també, per part de la mateixa patronal. I el delegat del govern espanyol a Catalunya ha estat clar, també. Ganes i voluntat hi ha, però també caldrà avançar en un procés que no serà senzill.
“Són persones que tècnicament tenen residència i permís de treball a Andorra, però que viuen, per exemple, a la Seu d'Urgell. Estan empadronats allà i tenen accés a una targeta sanitària i escolarització dels fills i això ho està pagant Espanya i, molt especialment, la Generalitat”, ha indicat Prieto
“Dependrà d’un paquet de negociació política més àmplia perquè hem d’endreçar tot l’àmbit de relacions entre Andorra i França, en les quals encara hi ha elements pendents”, ha comentat Prieto, que s’ha volgut mostrar “moderadament optimista”. En aquest sentit, ha indicat que “hi ha temes complexos, però també la millor voluntat d’arribar a un acord que hi ha hagut mai”. Ara bé, també ha advertit que per arribar a pactes “sempre cal que hi hagi cessions”.
I aquí és on entren altres qüestions que Espanya, queda clar, vol que estiguin sobre la taula en aquestes converses. “Hem de sumar-les i obrir totes les carpetes”, ha manifestat. Entre aquestes, una de clau serà “l’àmbit migratori”, amb el focus, no ho ha amagat, posat en tema que inquieta especialment el govern que dirigeix Pedro Sánchez: els treballadors fronterers i els fraus que s’han detectat darrerament. “Sé que hi ha actuacions i que hi ha predisposició per abordar el tema per part de l’executiu andorrà”, ha comentat.
Sobre aquest punt, ja en declaracions als mitjans, el delegat del govern espanyol a Catalunya ha deixat clar que “ens preocupa i és un un dels elements de negociació”. Així, ha recordat que “són persones que tècnicament tenen residència i permís de treball a Andorra, però que viuen, per exemple, a la Seu d'Urgell o a altres municipis de l’Alt Urgell. Estan empadronats allà i tenen accés a una targeta sanitària i escolarització dels fills i això ho està pagant Espanya i, molt especialment, la Generalitat, que té transferides les competències”.
Prieto també ha volgut remarcar que en l’entrada des de fora del territori Schengen ara hi ha noves regles i, per tant, aquestes també s’haurien d’aplicar en una hipotètica frontera a l’aeroport. “Al Prat ja tenim en marxa el sistema entry/exit amb dades biomètriques i comprovació digital del passaport”, ha recordat. I ha avançat que a la Seu caldria “control duaner, fiscal i fronterer”, fet que vol dir presència d’efectius de l’agència tributària, de la policia nacional i de la guàrdia civil. I això, normativa a la mà, de forma permanent, tot i que no ha tancat la porta a excepcions com les que ja s’apliquen a altres instal·lacions. “És possible? Sí. Cal inversió? També. Té les seves complicacions? Sí”, ha resumit.
La resposta andorrana l’ha donat el mateix cap de Govern, Xavier Espot, que ha estat encarregat de posar fi a la jornada. Ho ha fet remarcant el compromís amb l’aeroport per part del seu executiu com a element clau per aconseguir atreure inversions, diversificar l’economia i projectar el país. En aquest sentit, s’ha mostrat optimista amb assolir l’èxit en aquesta negociació. “Estic convençut que serem capaços i que ho podrem desbloquejar ben aviat, amb el benentès que s’emmarca en un diàleg més ampli per resoldre tota una sèrie de problemàtiques derivades de l’aplicació del trilateral i tot el que porta causa del nou reglament entry/exit, de l’acord de gestió de fronteres i de la seva aplicació bilateral”, ha apuntat, fins i tot, permetent-se fer una certa broma: “Sort que tenim bona relació perquè tenim molta feina sobre la taula”.
UN AEROPORT AMB FUTUR
Durant la jornada, el que ha quedat clar és que tothom vol apostar per potenciar la instal·lació alturgellenca, que s’ha qualificat de forma unànime com a un projecte d’èxit. En aquest sentit, per exemple, s’ha expressat el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné. “Entre tots hem creat un ecosistema de l’aviació en un lloc que fa uns anys es deia que era pràcticament inoperatiu; hem fet un motor econòmic de la zona”, ha assegurat.
I ara, però, el futur passa per dos punts que considera clau. Per un costat, el tema Schengen. “Poder ser un aeroport fronterer serà molt important i crec que entre tots ho podem aconseguir”, ha indicat, tot manifestant que “potser no cal que sigui un punt fixe, sinó més a la demanda, com passa amb altres aeròdroms”. Forné ha explicat que “seria un impuls important, no només per poder rebre vols de fora de l’espai sinó també per connectar amb el nostre heliport nacional”.
Des de l’EFA es demana “posar una marxa més” amb l’aeroport i Govern es mostra disposat, però amb una clara condició: el sector privat ha d’implicar-se econòmicament; per exemple, s’ha posat sobre la taula la idea de la creació d’una companyia andorrana
Una altra clau del futur és que s’incrementi la inversió que es fa a l’aeroport, sobretot per part dels privats. Així, ha posat sobre la taula, fins i tot, la possible creació d’una línia aèria andorrana, fet que serà possible quan, l’any vinent, s’aprovin els reglaments que ha de regular l’espai aeri al país però també la possibilitat de matricular aeronaus sota bandera del Principat.
Des de la societat pública que gestiona la instal·lació, Aeroports de Catalunya, el seu director, Jordi Candela, també ha expressat la confiança en com pot evolucionar. “A mesura que els demostra que els vols nocturns són segurs, segur que hi haurà més predisposició. És una qüestió de consolidar que tots els avanços que anem aconseguint són fiables”, ha remarcat.
Per la seva banda, des de l’EFA, el seu president, Daniel Armengol, ha defensat que “no podem caure en l’autocomplaença i hem de fer un pas més”. Al seu entendre, “és un moment per al canvi de ritme i per pensar en nous projectes”. A la vegada, ha assegurat que “en tot el que puguem ajudar allà hi estarem”.
Justament, el guant l’ha recollit Espot, però també amb condicions “Hem de buscar la millor solució entre tots els actors, privats i públics implicats, perquè cal garantir un flux de passatgers que validin la viabilitat de les línies”, ha comentat. El cap de Govern també ha avisat que “quan se’ns demana accelerar, això no es pot fer des de la inconsciència sinó de forma reflexionada”. I ha deixat clar que “si es pot acompanyar amb una aportació econòmica des del sector privat es podrà accelerar aquesta marxa una mica més”.