Marxar de casa no sempre significa haver assolit una emancipació estable. Aquesta és una de les principals conclusions preliminars de l’estudi sociolaboral que el Fòrum de la Joventut està acabant d’elaborar sobre la situació dels joves d’Andorra. Entre els 25 i els 29 anys, el 62% de les persones enquestades afirma estar emancipada. La dada també significa, però, que prop d’un 40% encara continua vivint amb els pares.
“Pots llegir-ho com que més de la meitat ja s’han emancipat, però també com que gairebé un 40% encara viu amb els pares a una edat en què la generació anterior ja tenia fills”, exposa el director del Fòrum de la Joventut, Anthony Francome.
Les dades procedeixen d’una mostra final de 816 participants d’entre 16 i 35 anys. Les respostes es van recollir entre el novembre del 2025 i el gener del 2026. El Fòrum treballa ara en l’anàlisi detallada dels resultats, que preveu presentar al de cara al mes de setembre. I, tot i que Francome insisteix que les xifres actuals encara són exploratòries i s’han d’acabar de validar, ja ofereixen una fotografia bastant clara d’una situació cada vegada més complexa.
“Estem davant d’uns joves que tenen la situació agafada amb un fil”, adverteix Francome
En aquest sentit, l’estudi no només analitza si els joves han pogut marxar de casa, sinó també en quines condicions ho han fet. I és aquí on el Fòrum detecta una de les situacions més preocupants amb joves emancipats que destinen una part molt elevada dels ingressos a l’habitatge, tenen poca o cap capacitat d’estalvi i depenen de mantenir la feina o les condicions del lloguer per no haver de tornar amb la família.
Segons els primers càlculs, la meitat dels joves que formen part d’aquest perfil d’emancipació tensionada presentaria un grau de vulnerabilitat elevat. “Estem davant d’uns joves que tenen la situació agafada amb un fil”, resumeix Francome. Una pujada del lloguer, la pèrdua de la feina, l’acabament d’un contracte o una separació poden trencar l’equilibri i obligar-los a tornar al domicili familiar.
Aquesta realitat qüestiona la idea que l’emancipació es pot mesurar únicament comptant quantes persones han deixat la casa dels pares. Per al Fòrum, cal tenir en compte si poden pagar l’habitatge sense quedar-se sense marge, si disposen d’estalvis i si tenen estabilitat laboral i residencial.
A l’altre extrem, l’estudi identifica un perfil de joves que han pogut marxar de casa en unes condicions econòmiques, laborals i residencials favorables. Aquest grup representa aproximadament el 12% de la mostra. Es tracta de persones que disposen d’una feina estable, poden assumir l’habitatge sense una tensió econòmica excessiva i presenten nivells de benestar personal i psicològic pròxims als set punts sobre deu.
“Quan la situació familiar permet una bona emancipació o la situació laboral és molt bona, la gent s’emancipa, ho fa amb ganes i li surt bé”, explica Francome. El problema, afegeix, és que aquest perfil continua sent minoritari. “Sí que hi ha gent que ho aconsegueix, però no és suficient ni és allò a què hauríem d’aspirar com a societat andorrana”. Entre els 30 i els 35 anys, el percentatge d’emancipació augmenta fins al 87%. Tot i això, encara hi ha un 13% de participants d’aquesta franja que continua vivint amb els pares.
Així mateix, la dificultat per accedir a un habitatge també està endarrerint altres etapes de la vida adulta. De fet, Francome assenyala que la impossibilitat de marxar de casa o la fragilitat amb què es produeix l’emancipació condiciona la formació de parelles, la decisió de tenir fills i la construcció de projectes personals. “S’està allargant moltíssim la projecció vital, l’edat de tenir fills i la capacitat de fer projectes personals”, alerta.
“S’està allargant moltíssim la projecció vital, l’edat de tenir fills i la capacitat de fer projectes personals”, afirma el director del Fòrum de la Joventut
L’impacte també arriba a les famílies, que han de mantenir durant més anys el suport residencial i econòmic als fills adults. En altres casos, són els mateixos joves els que contribueixen a les despeses de la llar o assumeixen responsabilitats de cura, una situació que pot dificultar encara més la possibilitat d’emancipar-se.
El Fòrum també està identificant perfils marcats per la precarietat laboral, la dependència familiar i la tensió econòmica. Aquestes situacions no són necessàriament excloents i poden coincidir en una mateixa persona. En conjunt, podrien arribar a afectar prop d’un 30% dels joves analitzats. “La sensació que tenim és que ens estan sortint uns perfils que ens preocupen moltíssim”, afirma Francome.
En aquest context, les primeres dades indiquen que la fragilitat econòmica i residencial no només limita la capacitat d’estalviar o de construir un projecte propi. També es relaciona amb un benestar personal i psicològic més baix. Entre els joves amb feines precàries o poca estabilitat laboral, el grau de vulnerabilitat podria superar el 35% i el benestar se situaria al voltant dels cinc punts sobre deu.
Francome explica que aquesta vulnerabilitat no depèn d’un únic factor, sinó de l’acumulació de dificultats. La inestabilitat laboral, el cost de l’habitatge, la falta d’estalvis i el malestar psicològic poden reforçar-se entre si. “Ja no és només que la capacitat d’estalviar sigui molt baixa o que sigui impossible pensar a estalviar. També hi ha efectes directes sobre el seu benestar i sobre la seva salut”, assenyala.
Amb tot, el Fòrum preveu presentar l’estudi complet al setembre, quan haurà acabat de definir els perfils i validar els percentatges. Les primeres conclusions, però, ja apunten que el problema de l’habitatge i els joves no s’acaba en la dificultat per marxar de casa, sinó que també afecta les condicions en què els joves s’emancipen i la possibilitat de mantenir aquesta independència amb una mínima estabilitat.