Aquests canvis no seran imminents, encara que ja s’han posat damunt la taula, ja que alguns adjudicataris “ha ens han informat que tenen parella i que ja hi viuen dos, i ens podem trobar que d’aquí a dos anys ens diguin que tenen un nen, i llavors sí que dius que en un pis d’una habitació esteu una mica estrets”, reconeix la directora de l’ens, Marta Alberch. Segons ella, de moment encara no hi ha la necessitat de reglamentar la rotació dins el parc públic, però quan aquest ja no creixi amb la rapidesa amb què ho fa ara, de cara al 2028, “allà probablement serà quan haguem de començar a pensar en rotacions”.
Ara bé, cal que tot plegat es faci amb “cura”, ja que “cada trasllat és un cost econòmic per a les dues bandes”. En aquest sentit, a part de la despesa en termes de temps, apunta que menter es fa el canvi “sempre hi ha un mes o dos que no cobres el lloguer ni d’un pis ni de l’altre, o s’ha de pintar de nou i totes aquestes coses”. Per part dels usuaris, si fan ells mateixos el trasllat, el cost és de temps, però si no s’ho poden fer ells, també hauran d’assumir la contractació de l’empresa de mudances.
Explica Alberch que a Andorra s’ha optat, en el parc públic, per la fórmula que relaciona el tipus de família amb la tipologia d’habitatge i que limita la renda del lloguer al 30% dels ingressos. Però que n’hi ha d’altres que permetrien, per exemple, que una persona sola pogués accedir a un pis de dues o tres habitacions, pagant un preu establert sense que es miri el percentatge que suposa dels seus ingressos, i que podria evitar la necessitat de fer mudances.