La reacció arriba després que el Govern adjudiqués a la companyia francesa Chalair les connexions aèries de l’aeroport entre el 2027 i el 2030, en un canvi que permetrà passar de dues rutes a sis. A Madrid i Palma s’hi afegiran progressivament París-Orly, Lió, Niça i Nantes, amb un avió de 48 places basat de manera permanent a la Seu.
Pirineu Viu, però, en fa una lectura oposada. “Mentre es posen facilitats perquè cada vegada més visitants amb alt poder adquisitiu arribin a Andorra, la població treballadora té cada vegada més dificultats per trobar un habitatge on viure”, sosté el col·lectiu, que vincula l’encariment dels preus al Principat amb el desplaçament de part de la demanda residencial cap a la Seu d’Urgell i altres punts del nord de l’Alt Urgell.
En aquest sentit, l’entitat considera que la pressió immobiliària ja no es limita al costat andorrà de la frontera i que el model econòmic acaba traslladant-ne els efectes al conjunt del territori pirinenc. “L’habitatge ha de servir per viure-hi, no per especular-hi”, reivindica.
Les crítiques se centren especialment en el que Pirineu Viu defineix com un model de turisme de luxe que converteix el territori i l’habitatge en una oportunitat de negoci. El col·lectiu qüestiona que es destinin recursos públics a augmentar la capacitat d’atracció de visitants mentre, segons assenyala, una part dels residents no pot assumir els preus dels lloguers.
“No es pot garantir un habitatge assequible mentre s’amplien les infraestructures per atreure més visitants i inversors d’alt poder adquisitiu”, exposa el col·lectiu
“No es pot garantir un habitatge assequible mentre s’amplien les infraestructures per atreure més visitants i inversors d’alt poder adquisitiu”, exposa l’entitat, que reclama que les polítiques públiques prioritzin el dret a l’habitatge per davant dels interessos que considera especulatius.
Pirineu Viu demana, finalment, un canvi de prioritats en el model de desenvolupament del Pirineu, amb més mesures contra l’especulació immobiliària, diversificació econòmica i ocupació digna. “El Pirineu no pot ser un lloc on la gent treballa, però no es pot permetre viure-hi”, conclou el col·lectiu.