En la memòria, Marsol reconeix que l’impacte econòmic és “rellevant” en termes de menys recaptació, tant per al Govern com per als comuns; que la llei té una incidència econòmica i pressupostària “directa, rellevant i diferenciada” respecte d’altres normatives en matèria d’habitatge; que crea obligacions econòmiques potencials “a càrrec del pressupost públic i genera una despesa fiscal vinculada a la concessió de beneficis tributaris”, motiu pel qual la seva aplicació exigeix “una planificació pressupostària específica, mecanismes de seguiment i una adequada coordinació entre el Govern, els comuns i les entitats bancàries participants”. Més enllà d’aquestes generalitats, però, cap càlcul concret. L’argument? No es tracta “d’una manca de previsió normativa, sinó de la pròpia naturalesa del programa, que depèn de variables futures encara desconegudes, com ara el nombre de sol·licituds d’adhesió presentades, la superfície computable de cada actuació i la taxa d’impagament de les rendes”.
EXEMPLES
Per exemple, pel que fa a la subvenció pública del deu per cent del cost de l’obra, s’explica que l’impacte pressupostari “no es pot determinar de manera tancada abans que es posi en marxa el programa, perquè dependrà del nombre de sol·licituds presentades, de les actuacions finalment aprovades, de la superfície construïda computable, del cost elegible acreditat, del ritme d’execució de les obres i de l’import màxim de crèdit que s’autoritzi en cada exercici pressupostari”.
Quant a la compensació per manca de pagament de rendes, també es reconeix que genera “una despesa pública potencial, però no automàtica”, ja que només es produirà quan concorri un impagament efectiu. Amb tot, es recorda que la compensació té límits (no cobreix interessos de demora, penalitzacions, subministraments, quotes de serveis, despeses comunitàries, desperfectes, indemnitzacions ni altres conceptes accessoris), fet que “redueix l’exposició pública” i a més, la compensació màxima arriba només a sis mensualitats.
En aquest sentit, s’assenyala que la mesura exigeix, des del punt de vista pressupostari, una dotació “flexible i un sistema de seguiment específic”, atès que el cost dependrà de circumstàncies sobrevingudes i no només del nombre inicial d’actuacions adherides.
Pel que fa als avals del Govern, s’admet una “exposició potencial per a les finances públiques en cas d’incompliment de la persona beneficiària i d’execució de l’aval per part de l’entitat bancària” i es recorda que la llei del pressupost de cada exercici haurà de determinar “l’import màxim dels avals i de les garanties públiques” que es poden atorgar en el marc del programa. Alhora, es destaca la inclusió de diversos mecanismes per reduir el risc públic.
Argumentació similar s’utilitza per a la despesa fiscal que caldrà assumir en forma de reducció d’ingressos per taxes i impostos, o pel fet de renunciar a al cessió econòmica, però sempre s’acaba justificant que les accions van encaminades a aconseguir més habitatge assequible.
EFECTES INDIRECTES I PERSPECTIVA DE GÈNERE
D’altra banda, la memòria també recull els possibles efectes econòmics indirectes que pugui generar, com incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer assequible, estimular l’activitat en el sector de la construcció, mobilitzar edificis o projectes que sense incentius no es farien, generació d’ingressos indirectes per via de l’activitat econòmica lligada a les obres, l’ocupació, el consum i l’activitat empresarial o la reducció de la pressió sobre altres polítiques públiques d’habitatge.
Finalment, també s’analitza la llei des d’una perspectiva de gènere i si bé es reconeix que incrementar l’oferta de pisos a preus assequibles pot beneficiar “especialment les persones i llars amb menys capacitat econòmica, entre les quals poden trobar-se dones soles, dones amb fills a càrrec, llars monoparentals encapçalades per dones, dones grans amb rendes limitades, dones en situació de vulnerabilitat residencial i dones víctimes de violència domèstica o masclista”.
En tot cas, es recomana fer un seguiment de l’aplicació del programa per disposar d’indicadors desagregats per sexe i per tipus d’unitat de convivència.