Alberch recorda que a Armor hi ha implantat el model Primer la llar, pel qual es dona un “suport bastant més intensiu” als usuaris, que no només requereixen d’ajut econòmic per tirar endavant sinó que necessiten d’un acompanyament més ampli per poder recuperar la seva autonomia. Es tracta de persones -normalment són famílies unipersonals, encara que també hi ha algun cas que té algun menor a càrrec, segons apunta la directora de l’INH- que per diferents circumstàncies es troben en una situació difícil, sigui degut a un problema de salut o familiar, que han perdut la feina, i que necessiten suport a diferents nivells per ensortir-se’n.
És per això que ara des de l’INH s’han proposat treballar perquè la rotació en els pisos socials sigui “més elevada”, ja que aquells que en tenen prou amb el suport econòmic, com és el cas d’alguns pensionistes, poden optar al parc públic de lloguer assequible. Així mateix, n’hi ha dels que segueixen el programa Primer la llar que ja han començat a recuperar la seva autonomia, tornant a treballar encara que sigui amb contractes laborals parcials, i és de preveure que es puguin acollir al règim de lloguer assequible aviat, facilitant que d’altres que ho necessitin es puguin beneficiar de l’habitatge social.
De fet, fins que no ha existit aquest parc públic, hi havia perfils que feien cap a la llista d’espera d’habitatge social, reconeix Alberch, però amb alguns dels darrers canvis introduïts al reglament d’accés al lloguer assequible ja se’ls dona resposta, com poden ser jubilats o pensionistes, que ja no cal que acreditin uns ingressos mínims, i l’única dificultat que tenien era justament l’econòmica.