Així queda consignat en el pressupost que l’Institut ha tramitat al Consell General, amb un import global d’1,7 milions d’euros, el que suposa un increment del 23,09% en comparació als comptes per al 2026, que arribaven només a 1,38. I aquí hi ha un increment tant dels ingressos com dels costos que ha de suportar la institució, gestora d’un parc públic d’habitatge cada cop més important.
Així, l’INH posa en relleu que a finals del 2026 es calcula acabar amb un total de 261 pisos de lloguer a preu assequible, que se sumen a 20 de protecció pública i 10 destinats a emergències. Aquesta xifra creixerà de forma substancial durant el 2027. Així, per un costat s’han d’acabar projectes de blocs encara en marxa, que han de suposar l’entrada al parc públic de 34 immobles més.
Es calcula que el 2026 acabarà amb 261 pisos de lloguer a preu assequible, que se sumen a 20 de protecció pública i 10 destinats a emergències; durant el 2027 amb els projectes ja en marxa han d’entrar al parc públic 34 immobles més i 150 via el concurs per a la compra d’edificis actualment en marxa
I, sobretot, s’està pendent del resultat del concurs llançat per Govern per comprar nous edificis existents. Una de les condicions que es fixa en el procés és que siguin blocs que puguin estar disponibles en un termini relativament curt de temps i, per tant, es confia que ja l’any vinent es puguin fer servir. De fet, el càlcul és incorporar 150 immobles més, que portarien el parc públic a superar les 400 unitats.
I això té dues conseqüències a nivell pressupostari. Per un costat, si es posen a lloguer, són més ingressos per a l’entitat. I això es comprova en la previsió consignada al pressupost. Es passa dels 876.000 euros previstos al 2026 a 1,64 milions, el que suposa un 86,9% més. És a dir, gairebé més del doble. L’augment s’explica, per una banda, per l’aplicació de l’IPC previst, del 3,1%, a les quotes de lloguer dels pisos ja adjudicats. I, per l’altra, per la previsió que s’arrendaran més immobles segons vagin estant disponibles.
El càlcul, s`explica, s’ha fet “tenint en compte les rendes reals cobrades durant el 2026 en aquells edificis que ja estan adjudicats i per a la resta les estimacions s’han realitzat segons el preu del metre quadrat i la superfície o quan això no ha estat possible, s’ha fet calculant el 30% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que seria la renda que assumirien les futures famílies adjudicatàries per la previsió d’habitatges disponibles”. També s’ha tingut en compte que hi ha edificis que ja estan tots ocupats -vuit en total- i d’altres que aniran entrant. Per a tres (Borda Nova I, Doctor Palau a Sant Julià i el bloc B d’Ordino) s’espera poder percebre 10 mesos i pels de l’avinguda de Pessebre, vuit.
L’edifici que més ingressos reportarà serà el bloc B del complex Ribasol, amb prop de 268.000 euros, seguit del de Borda Nova (240.000) i l’antic hotel Àrtic, a Tobira (229.000). A banda, també s’ha previst una partida de prop de 206.000 per als nous edificis. En total, es calculen una recaptació d’1,97 milions, dels quals es descompten prop de 395.000 euros en concepte de morositat i de no ocupació.
Paral·lelament, també creixen de forma notable les despeses. Les de personal, un 23,6% arribant a 485.000 euros. En aquest cas, per la previsió de contractar dues persones com supervisors o conserges dels edificis del parc públic. I encara més fort és la pujada de la partida de béns i serveis, que arriba a 1,146 milions (+37,8%). En aquest cas, es posa en relleu que caldrà destinar més recursos al manteniment i als subministraments necessaris dels blocs. Per exemple, les assegurances o la neteja.
En línies generals, la previsió és que l’Institut farà les paus. És a dir, que podrà cobrir amb els ingressos que assoleixi les despeses generades. Per tant, no preveuen cap transferència corrent per part de Govern, quan per a enguany s’havien demanat prop de 354.000 euros. Sí que hi haurà una transferència de capital de 65.000 euros destinada a aplicacions informàtiques i per a actuacions de millora i conservació dels edificis.