Segons la directora de l’INH, Marta Alberch, el degoteig de consultes és constant, i fins i tot s’ha intensificat els últims temps. Consultes, sigui per rescissió de contracte o per noves condicions d’arrendament “n’estem rebent, i potser n’estem rebent algunes més que abans, no ho puc negar”, manifesta. Però no poden quantificar quants avisos de no renovació del contracte hi han hagut ja que en molts casos no s’informa de la situació a l’Administració, o no es poden comprovar les cartes perquè les consultes es fan telefònicament.
Consultes, sigui per rescissió de contracte o per noves condicions d’arrendament “n’estem rebent, i potser n’estem rebent algunes més que abans, no ho puc negar”
També hi ha qui demana per assegurar-se que el que se li ofereix s’ajusta a llei, o fins i tot simplement per saber què pot passar en el futur, sense necessitat que el propietari s’hagi posat en contacte amb l’inquilí.
Ara bé, si es calcula que hi ha uns 24.000 contractes que es poden rescindir l’any vinent, no s’està rebent aquest mateix volum de consultes, i si l’INH rep una mitjana de 300 consultes mensuals, només entre una trentena i una quarantena fan referència a les pròrrogues i un altre gruix similar versa sobre les condicions que preveu la nova llei.
La importància de registrar les comunicacions de la propietat prop del ministeri d’habitatge ve perquè la llei del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030 estableix que els preus de lloguer puguin incrementar-se sempre dins d’uns paràmetres, tant si es manté el llogater o si canvia, i és una manera d’evitar que els preus continuïn escalant.
Cal comunicar a l’Administració les cartes que s’estan rebent per part de la propietat, perquè si no hi ha qui incompleix la norma “perquè com que no ho diuen no m’acabaran sancionant”
També és important notificar prop del ministeri competent les comunicacions relatives a la recuperació del domicili per a ús propi o d’un familiar. Així es permet controlar que no es pugui fer el que es coneix com ‘la trampa del fill’ i que el propietari, lluny de recuperar l’immoble per a ús propi el posi de nou al mercat de lloguer multiplicant-ne el preu. Consultes sobre aquesta qüestió són “al voltant d’un 7 o 8% de totes les que rebem”, apunta Alberch.
La directora de l’INH insisteix en la necessitat d’aquesta “corresponsabilitat” o “solidaritat” dels llogaters per comunicar a l’Administració les cartes que s’estan rebent, siguin pel que siguin, per part de la propietat, perquè si no hi ha qui incompleix la norma “perquè com que no ho diuen no m’acabaran sancionant”. Informant de la situació, es pot actuar i evitar que aquell que incompleix ho pugui continuar fent i que d’altres persones puguin patir-ne les conseqüències.