Per al grup parlamentari que lidera Cerni Escalé, cal que el termini durant el qual aquests pisos estiguin disponibles a un cost assequible ha de ser superior a l’inicialment previst pel Govern. Es proposa que es passi de quinze a trenta anys. Així, s’argumenta que “l’esforç de l’Estat ha de tenir un retorn social durador” i, entenen, el temps proposat per l’executiu és massa curt.
La formació adverteix que mentre les noves promocions poden beneficiar-se d’una subvenció del 10% de les obres i d’un ampli conjunt d’avantatges fiscals i urbanístics, els propietaris responsables que ja contribueixen a l’oferta de lloguer assequible no disposen d’un programa equivalent, per afrontar les reformes i les millores que permetin mantenir aquests immobles en unes condicions adequades. Per a Concòrdia, “les polítiques públiques d’habitatge no haurien de concentrar tots els incentius només en les noves promocions, sinó que també han de tenir en compte les persones propietàries que estan fent un esforç per mantenir un habitatge al mercat de lloguer assequible”.
En les esmenes, s’intenta limitar les ajudes als projectes que contribueixen a generar oferta addicional d’habitatge assequible. La intenció és “evitar que se’n puguin beneficiar actuacions immobiliàries ja iniciades o autoritzades abans de l’entrada en vigor de la llei o que no puguin acreditar que els incentius hagin estat determinants per incorporar nous habitatges al règim de lloguer assequible”.
Un altre punt sobre el qual es posa el focus és la qualitat dels immobles construïts. Per això, es proposa eliminar les flexibilitzacions en els requisits dels pisos que es facin a través del programa, tot advertint que poden afectar l’estat final dels habitatges. Defensen que les cases “destinades a lloguer assequible han de mantenir les mateixes garanties de qualitat, habitabilitat, accessibilitat i eficiència energètica que la resta”.
Al mateix temps, es vol preservar la capacitat de decisió de cada comú i evitar que els incentius previstos a la llei limitin la seva capacitat de decisió sobre el territori. Així, es proposa que cada corporació pugui decidir si aplica o no una reducció de l’import que els promotors han de satisfer com a compensació per la cessió obligatòria de sòl, sense que aquest benefici sigui automàtic. Es manté, doncs, l’obligació de cedir físicament els terrenys quan correspongui, i alhora es garanteix que qualsevol reducció només s’apliqui proporcionalment als habitatges que realment s’incorporin al programa. A més, es manté el règim de suspensió de llicències urbanístiques, perquè els comuns puguin desenvolupar i revisar el seu planejament territorial.
Finalment, també es vol facilitar l’accés de les cooperatives d’habitatge al programa, especialment les que funcionen en règim de cessió d’ús. Es proposa que puguin accedir-hi sense quedar condicionades a un estudi de viabilitat posterior del Govern, i que s’adaptin els procediments a les seves particularitats, ja que contribueixen a ampliar l’oferta fora del mercat especulatiu. Aquesta incorporació, s’afirma, permet ampliar els models de promoció d’habitatge assequible i donar cabuda a iniciatives que no es basen en la promoció immobiliària convencional, però que poden garantir el manteniment d’un habitatge a preu assequible a llarg termini.