Així ho han explicat el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, i la cònsol major d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, després de la reunió de cònsols celebrada a la parròqua laurediana. Per la seva part, Cairat ha reconegut que la proposta inicial de Govern no satisfeia les corporacions perquè podia afectar tant la seva autonomia financera com les competències urbanístiques. Les reunions mantingudes durant les darreres setmanes han permès acostar posicions i consensuar que les mesures de competència comunal s'hagin de regular mitjançant una ordinació pròpia de cada comú.
A la pràctica, això permetria a les corporacions decidir fins a quin punt participen en el programa d'incentius, que inclou bonificacions sobre impostos vinculats a la construcció, els rendiments arrendataris i les cessions urbanístiques. Segons ha detallat Cairat, les mesures previstes tindran una vigència de dos anys i cada comú podrà determinar en quin grau les aplica. "El comú que vol ho fa", ha indicat Gili, tot remarcant que l'impacte de les bonificacions pot ser molt diferent d'una parròquia a una altra. En aquest sentit, ha assegurat que els comuns es consideraran satisfets pel que fa al respecte de les seves competències si el caràcter potestatiu queda recollit en el redactat definitiu.
Més enllà d'aquesta qüestió, els comuns també han plantejat limitar el nombre de projectes o els metres quadrats de sostre que es puguin beneficiar dels incentius. L'objectiu, segons ha explicat Cairat, és que el programa "no pugui ser una porta d'entrada a bonificacions fiscals o de caràcter urbanístic excessives per a macroprojectes immobiliaris". També s'ha descartat aplicar retroactivament les mesures a projectes ja construïts o en execució, de manera que es reservarien per a noves iniciatives a partir de l'entrada en vigor de la llei. Una altra de les qüestions plantejades és la possibilitat de limitar les bonificacions de les cessions urbanístiques al sòl urbà consolidat.
Les corporacions acabaran de traslladar les seves aportacions durant aquesta setmana i el text continuarà el recorregut al Consell General, on el termini de presentació d'esmenes s'ha prorrogat fins al 9 de novembre
Un altre dels aspectes abordats és la previsió d'establir un mecanisme de compensació econòmica entre Govern i comuns per als projectes en què les corporacions assumeixin un esforç especialment elevat a través de bonificacions fiscals o cessions urbanístiques. Cairat ha explicat que es tractaria d'establir "una mena de reequilibri" entre les aportacions de les dues administracions, que es podria articular mitjançant transferències o altres fórmules. El mecanisme, però, encara s'ha d'acabar de definir.
Malgrat l'acostament, Gili ha volgut deixar clar que el consens sobre les competències no implica que tots els comuns comparteixin el contingut de la norma. "No estem dient que ens agradi la llei", ha advertit la cònsol escaldenca, que ha recordat que cada parròquia té necessitats diferents i que encara hi ha qüestions de fons que no generen unanimitat. Les corporacions acabaran de traslladar les seves aportacions durant aquesta setmana i el text continuarà el recorregut al Consell General, on el termini de presentació d'esmenes s'ha prorrogat fins al 9 de novembre.
ELS COMUNS S'IMPLICARAN EN L'ESTUDI NACIONAL DE CAPACITAT DE CÀRREGA
Un altre dels assumptes abordats a la reunió ha estat l'estudi nacional de capacitat de càrrega, pendent d'impulsar després dels treballs elaborats a escala parroquial. Els comuns han reiterat la necessitat de disposar d'una visió conjunta del país que permeti planificar el creixement demogràfic i urbanístic i preveure les necessitats futures d'infraestructures i serveis.
Cairat ha explicat que Govern ha demanat la implicació de les corporacions i que aquestes han acceptat participar activament en el projecte, també en el seu cofinançament. La previsió és mantenir una reunió durant les pròximes setmanes amb els ministeris competents en territori, urbanisme i medi ambient per definir els criteris, la metodologia i els objectius de l'estudi. Encara no hi ha una data de finalització ni s'ha concretat el repartiment del cost.
Gili ha insistit que l'estudi ha de permetre planificar equipaments de competència nacional, com ara centres de secundària, hospitals o depuradores, tenint en compte les necessitats i les possibilitats de cada parròquia. La cònsol ha recordat que Govern ja disposa de bona part de les dades parroquials i considera que, en funció de l'abast que es decideixi donar al treball, no s'hauria d'allargar excessivament.