El pressupost reflecteix, per un costat, el cicle de creixement econòmic que encara manté Andorra. Enguany, la previsió és que l’increment del PIB real -descomptant l’IPC- serà del 2,5%. Per tant, per sobre del de França i de la mitjana de la Unió Europea però lleugerament per sota de l’espanyol. Al mateix temps, Lladós ha apuntat que “continuem creant activitat econòmica i llocs de treball”, també, remarcant, amb pujades de salaris. A banda, es posa en relleu que tot i el descens de visitants, s’està aconseguint un increment del nombre de turistes. És a dir, les persones que fan pernoctació al país.
El pressupost del 2025 preveia un dèficit de 34 milions i la realitat és que s’acabarà amb un superàvit de 20; per això, es confia que això es repeteixi el 2026 i, per tant, no es tanqui en negatiu
Pel que fa a les xifres concretes, els comptes preveuen despeses per un valor de 750,3 milions d’euros. Entre aquestes, destaquen els 137,6 que es destinaran a inversió. Per tant, superaran els ingressos, que es preveu que arribin a 710. Així doncs, els comptes tornen a presentar un dèficit, que frega els 40 milions. Lladós, però, es mostra convençut que la realitat acabarà sent diferent. I ho ha argumentat recordant el que està passant aquest 2025.
Així, per enguany s’havia previst uns números vermells de 34 milions. En canvi, la previsió, a manca de dos mesos d’exercici, és acabar amb 20 milions de superàvit. El ministre s’ha mostrat convençut que l’any vinent també succeirà quelcom similar. “Estem en una situació de rigor extrem”, ha afirmat.
Lladós ha desgranat les principals xifres d’un pressupost que, ha defensat, “no és a curt termini però tampoc obvia els problemes d’avui dia”. Així, assegura que “afrontem els reptes actuals, com ara l’habitatge o el poder adquisitiu”, al mateix temps que “intensifiquem l’esforç en pilars claus com la salut l’educació”. A banda, també es fan inversions rècord en “les baixes del creixement futur com són la digitalització, les infraestructures i la innovació”. En aquest sentit, també ha admès que, finalment, no ha calgut fer retallades per afrontar projectes viaris com les desviacions de la Massana o Sant Julià o l’increment salarial dels funcionaris. Finalment, la bona marxa de l’economia ho ha evitat.
“En aquell moment no sabíem com l’economia aniria de millor i vam començar de forma prudent i això volia dir que cada ministeri prioritzés projectes”, ha comentat Lladós. La situació, ara, ha canviat. “Ja tenim tancament d’impostos i hem vist que l’economia s’ha comportat millor i els tributs també”, ha indicat. I es preveu que això continuï durant el 2026 i, per tant, “hem vist que no calia ser tan dràstics com ens pensàvem”, tot i que puntualitzat que “sempre és bo fer aquest esforç perquè després et trobes amb més pulmó”.
Així, la previsió és que la recaptació tributària de l’Estat segueixin pujant. Especialment, la directa, amb l’impost de societats i l’IRPF. També ho farà, però, la indirecta, amb l’IGI. I això permet reduir encara més la dependència del tabac. “És bo i necessari dependre menys dels ingressos d’un sol producte. El tabac segueix sent important però cap cop pesa menys, ara entre el 12 i el 13% quan abans era un 25%”, ha comentat el titular de Finances. També es consignen al pressupost 9,3 milions provinents de la distribució de beneficis per part de FEDA i 27,4 d’Andorra Telecom. Els ingressos patrimonials també es veuran beneficiats per l’emissió d’euros: 1,6 pels col·leccionistes i 5,6 per moneda de circulació corrent.
“Els ingressos estan ara més diversificats”, ha tret pit Lladós, tot remarcant que “darrere l’impost de societats hi ha molt tipus d’empreses; per tant, és una tendència bona”. Aquí sí, ha admès que, novament, s’incomplirà la regla d’or, fet que considera inevitable. “No podem fer res. Què els hi direm a les empreses? Que no guanyin diners?”, ha comentat, tot recordant que al Consell ja hi ha dues proposicions legislatives que volen abordar canvis en aquesta normativa.
“Hi ha un creixement en el pressupost, però l’economia també ho fa. Ens preocupa menys que en situacions anteriors perquè abans depeníem més del tabac i, en canvi, ara estem més diversificats”, ha comentat Lladós
Pel que fa a les despeses, com s’ha dit, arriben novament a una xifra rècords. I aquí influeixen diferents aspectes. Les de personal salten fins a 185,32 milions, recollint l’efecte del pacte amb els funcionaris per l’increment de sous, però també les 34 noves contractacions previstes, 10 de les quals al cos de policia. També van a l’alça les de béns i serveix, tot i que, en aquest cas, perquè recullen capítols que, anteriorment, havien estat a despeses de capital com ara la inversió en vehicles -ara es fa tipus amb fórmules tipus rènting- o serveis informàtics d’emmagatzematge al núvol.
Una part important de la despesa es destinarà a inversió. 81,17 la farà directament Govern. La resta, 56,4, seran diners que es transferiran a altres administracions o entitats públiques, com ara els comuns o el SAAS perquè l’efectuïn elles mateixes. Per exemple, en el cas de la parapública sanitària hi ha previsió de renovar diferents equipaments de l’hospital, com ara els oncològics o el servei d’anatomia digital (un total de 9,2 milions en aquest capítol).
Les inversions pròpiament governamentals se centraran en dos àmbits principals. Per un costat, l’habitatge, amb la continuïtat dels projectes vinculats al parc públic. La despesa en aquest àmbit arribarà entre tots els capítols a 16 milions, incloent-ne un per al programa per a la compra del primer pis de propietat. Un altre punt on la inversió serà elevada és la xarxa viària. Als vials massanenc i lauredià s’hi sumarà una altra gran obra: l’eixamplament de la general 2 a la Trava, així com altres actuacions més modestes.
La despesa en sanitat, més enllà de les inversions al SAAS, també serà important. La transferència prevista a la CASS per cobrir el dèficit de la branca malaltia serà de 58,9 milions i això cal sumar els 49,2 que s’enviaran per al funcionament del mateix SAAS. També hi haurà 22 milions per a ajuts a famílies, dels quals una partida important destinada a pensions de solidaritat per a la gent gran. En aquest àmbit, és la que més creix per afrontar “un problema estructural” com és l’envelliment de la població.
Altres partides importants seran les destinades a Educació -incloent-hi l’inici d’una sèrie de reformes conjuntes amb l’Estat francès al Lycée Comte de Foix- o transport públic. En aquest darrer àmbit, la despesa s’estima que creixerà fins als 11,7 milions (2,5 més que el 2025) per la previsió d’una major utilització de les línies nacionals de bus, un cop aplicat el nou model.
El ministre no nega que es tracta d’un pressupost expansiu però treu ferro a la possibilitat que això pugui ser un problema de cara al futur. “Hi ha un creixement, però l’economia també ho fa. Ens preocupa menys que en situacions anteriors perquè abans depeníem més del tabac i, en canvi, ara estem més diversificats”, ha comentat. Al seu entendre, “l’escenari és més robust; és més difícil que alhora tots els sectors deixin de créixer”. Malgrat això, ha advocat per “seguir diversificant l’economia”.