Tot plegat va lligat a la finalització del mandat legislatiu i la possibilitat que les eleccions s’acabin fent durant el primer trimestre del 2027. Sense pressupost no es dissoldrà la cambra parlamentària. A més, tenir el pressupost aprovat facilitarà fer alguna que altra inversió significativa durant els primers mesos de l’any que ve en un moviment que també pot suposar una mena de promoció electoral. En tot cas, però, això ni s’explica ni es reconeix.
L’evidència és que la maquinària s’ha posat en marxa un mes abans i que l’objectiu és entrar a tràmit pressupostari l’eina comptable durant la segona meitat del mes de setembre amb la voluntat que es pugui discutir durant el desembre i l’1 de gener puguin entrar en vigor sense dilacions. “És una bona pràctica que hauríem de fer sempre”, han indicat les fonts consultades, que han explicat que en anys anteriors la discussió s’ha fet com a molt aviat els darrers dies de desembre i, després, bona part del gener, havent de començar a operar com a mínim el primer mes de l’any i una part del segon amb les conegudes com a dotzenes parts.
Les directrius són, en essència, les de sempre. El dèficit que pugui presentar eventualment el pressupost jo pot superar l’1% del PIB i tampoc no es podria generar nou endeutament. I, en tot cas, s’ha d’aplicar, sobre el paper, l’IPC que Estadística tenia fixat per als càlculs macroeconòmics i que és l’indicat 3,1%. Aquesta dada, però, es va establir quan encara no havia saltat a la palestra tot el conflicte del Pròxim Orient i, per tant, la xifra de l’increment del cost de la vida queda una mica desdibuixada.