Bardina i la responsable de l’UCA, la psiquiatra Angelina Santolària, han fet aquestes explicacions en el marc de la primera jornada de Joc Responsable que se celebra a Andorra. El director del CRAJ i el president de l’organisme i alhora ministre de Finances, Ramon Lladós, han destacat la importància de sensibilitzar sobre el fet de jugar de manera responsable i han ressaltat el fet que a Andorra “la llei és molt restrictiva si la comparem amb d’altres països” i “aquí el joc és presencial i només es permet al casino i al bingo, i moltes de les activitats que hi ha en d’altres països permeses com les cases d’apostes o les màquines escurabutxaques que tants problemes d’addiccions donen, aquí no hi són”, en paraules del titular de Finances.
Tant el ministre com el director del CRAJ, que ja en la intervenció inicial de la jornada ha explicat que en pocs mesos ja es començaran a veure els primers dispositius de venda de productes de l’ONCE arran del conveni signat amb aquesta institució espanyola alhora que es negocia també amb Loteries de Catalunya, han ressaltat l’absència d’incidents rellevants i el control que es fa tant des del regulador com des de la policia i altres institucions, com ara la UIFAnd. Lladós ha posat de relleu que “no tenim operadors de joc en línia, la qual una altra font d’addicció substancial aquí no hi és”.
Xavier Bardina s’ha encarregat de recordar que la xifra d’autoprohibits es manté estable al voltant de seixanta persones des de fa temps. I ha especificat que l’autoprohibició, persones que pel motiu que siguin volen que se’ls prohibeixi l’entrada al casino i al bingo, no es pot fer per telèfon i s’ha de fer presencialment. “L’autoprohibició és indefinida però també és ben cert que a partir de l’any de prohibició es pot aixecar. Però no es pot fer d’ofici. Si no la demana la persona, la prohibició no es pot deixar sense efecte.”
El director del CRAJ ha recordat que hi ha temporers que arriben al país, s’autoprohibeixen i, després, marxen del Principat i no s’esborren, no donen de baixa l’autoprohibició i allà queden. Una altra cosa és la base de dades on hi figuren totes aquelles persones i els seus nuclis familiars que reben ajudes públiques -d’Afers Socials, de Salut, d’Educació…- i que mentre està en vigor dit ajut, que poden ser pocs mesos o algun any, dites persones tampoc poden no poden fer activitats de joc d’atzar. Aquesta xifra és “molt més variable”.
SALUT
En canvi no és tan variable la xifra de pacients que acudeixen a la unitat de cures addictives per tractar-se d’una addicció que es consideri ja com a patològica. Són una quinzena segons que ha explicat Santolària, que juntament amb el psicòleg Xavier Sumarroca han aportat la visió mèdica a la jornada del Joc Responsable. La responsable de l’UCA ha exposat que el gran salt es va donar entre els anys 2013 i 2014, quan es va passar de nou casos als quinze que s’han anat mantenint de forma estable posteriorment. “El perfil són persones d'entre 35 i 65 anys. Bàsicament són homes. 14 homes i una dona”, ha exposat la psiquiatra, que ha explicat clar que “amb addiccions no hi ha classes socials. Poden ser de qualsevol classe social” i ha deixat clar que “no tenim ningú admès per addicció a invertir en criptomonedes”.
Tant la psiquiatra com el psicòleg han fet referència a les darreres dades publicades a l’Estat espanyol i han fet referència el comportament de les persones que acaben addiccionant-se al joc. I dels perfils més vulnerables, com els joves, amb un accés molt més fàcil al joc en línia, que presenta molts més riscos que el joc tradicional presencial. Sumarroca, per exemple, durant la seva ponència, ha explicat que “l’alcoholisme i l’addicció patològica al joc molt sovint estan lligades”. I fen referència a dades que tenen a l’abast ha indicat que “les apostes esportives, les màquines escurabutxaques i jocs de cartes com el pòquer tenen cinc vegades més possibilitats” de generar addiccions que no pas altres tipologies de jocs.
El psicòleg del SAAS ha advertit que l’addicció al joc és un tipus de malaltia que presenta dificultats a l’hora de ser reconeguda per part d’aquells que la pateixen. I els addictes “tenen eines d’engany” que dificulten poder ser detectats a temps, amb la qual cosa “tot sovint quan reconeixen la malaltia ja és en estadis avançats”. Sumarroca ha fet força incís al joc en línia i als joves. Perquè esdevenen una aliança perillosa. El joc virtual facilita l’anonimat i, en contra del que passa en el presencial, permet distreure les pèrdues.
O dit d’una altra manera, en línia els jugadors semblen donar menys importància als diners perquè no els veuen passar. Per això sobretot en els menors de 25 anys és important que els operadors estableixin limitacions, facilitin extractes de la despesa efectuada, facin recordatoris durant una mateixa partida i és convenient que es coartin les promocions. Amb tot, han deixat clar els dos terapeutes, és obvi que hi ha tractament, encara que no sempre és senzill.
ENTRE JOC I INVERSIÓ ARRISCADA
Just abans de la jornada, Lladós i Bardina també han estat demanats pel comportament dels joves, fins i tot, en alguns casos, de menors. El director del CRAJ ha deixat clar que per accedir al casino és “condició imprescindible passar un control de presència” i en queden fora els menors. Una altra cosa són les plantes de restauració i la discoteca, i “algun cap de setmana com passa en altres locals hi pot haver una mica de rebombori. Però la qüestió del joc està super controlada”.
Una altra cosa és l’interès dels joves per les criptomonedes. “Aquí estem en la frontera entre el que és el joc i la inversió extremadament arriscada i la influència que certs joves puguin tenir jo diria de certs de certs creadors de contingut i d’allò de fer-se ric sense treballar.” Com a CRAJ, Lladós, ha dit que poc hi tenia res a dir. En canvi, com a ministre de Finances “jo crec que l’educació financera és molt important per als nostres joves, però fer-los creure que invertint mil euros ja et permetràs jubilar i no treballaràs mai més”. Per tant, el que cal, és més i millor educació financera. I en aquest sentit ha recordat que Andorra Endavant ja va promoure una proposta d’acord que va tirar endavant.
Comentaris