“La finalitat de les mesures simplificades de diligència deguda és la d’adaptar l’abast, la intensitat i la freqüència de les mesures de control al nivell de risc identificat i focalitzar els recursos en aquelles relacions de negoci que comportin més risc”, manté la UIFAnd en un comunicat tècnic emès recentment. L’únic dels seus comunicats tècnics promoguts fins ara, vaja. Això sí, es deixa clar que les mesures simplificades s’han d’aplicar “sobre la base d’una avaluació adequada i documentada” i hagi pogut permetre identificar “un risc reduït, de manera que els recursos destinats a la prevenció del blanqueig de diners o valors o del finançament del terrorisme s’assignin de forma proporcionada al risc i es puguin concentrar amb major intensitat en aquelles àrees, clients, relacions de negoci o operacions que presentin un risc més elevat”.
Això no vol dir, ja s’ha dit, que el control o el seguiment de l’activitat sigui menor. Les mesures simplificades han de permetre igualment mantenir un coneixement adequat del client i del beneficiari efectiu i “ha de garantir el seguiment continuat de les relacions de negocis”. Alhora, a la mínima que es detectin variacions en les circumstàncies de la contrapart, aquestes han de poder ser detectades i, per tant, s’ha de poder canviar el règim de la diligència deguda aplicable. La simplificació es troba, per exemple, en la reducció de la informació que de manera més abundant se sol·licita en ocasions de més risc o en la freqüència en què es renova aquesta informació, per posar dos exemples que la UIFAnd incorpora en el seu comunicat.