Així ho ha apuntat Lladós durant la compareixença davant la comissió de Finances del Consell General en la qual ha desgranat els principals punts del projecte de pressupost per al 2026, uns comptes en els quals, ha volgut posar en relleu, el pes de les despeses financeres -el que es paga en interessos- és molt baix. No arriben a 17 milions d’euros, el que suposa únicament el 2,2% del total. I aquí ha volgut comparar la situació amb la d’ara fa uns anys, el 2012. Llavors, després d’anys de creixement de l’endeutament, el retorn dels interessos pels diners que s’havien demanat suposava 29,3 milions, el 7,5% de tots els costos de l’Estat.
Des que aquest es va posar en marxa. Tributs té detectades fins a 4.000 empreses que, sense haver estat donades de baixa -i, per tant, teòricament actives- han acumulat dos exercicis consecutius sense fer la pertinent declaració per aquest tribut
Lladós, en una intervenció en la qual no s’ha referit directament però sí que ha quedat clar que volia respondre els dubtes que, els darrers dies, s’han posat sobre la taula al voltant del deute de Govern, ha recorregut a l’històric per posar en valor la gestió dels darrers anys. Així, ha recordat que entre el 2002 i el 2012 l’endeutament es va disparar -va passar del 8,6% al 34% del producte interior brut. I això, ha remarcat, “no només per pagar inversions sinó per altres despeses corrents”. A partir del 2012, es va aconseguir estabilitzar aquesta evolució a l’alça, fins a l’esclat de la pandèmia del coronavirus, on va tocar tornar a endeutar-se. I, en canvi, en els darrers quatre anys s’ha aconseguit una important contenció.
De fet, des del 2023 no s’ha contractat nou endeutament, ha explicat. I això ha permès que a poc a poc el percentatge sobre el PIB s’hagi reduït, fins a un 30% a finals d’aquest 2025. La xifra, ha remarcat, queda molt per sota de la que tenen els països de l’entorn, com França o Espanya. A banda, ha explicat que, d’aquest 30%, 22 punts provenen d’abans del 2012 i 5 dels anys de la crisi sanitària. A la vegada, ha apuntat que es podria haver baixat més però que es van emprar 107 milions per crear unes reserves financeres a l’estranger -als bancs centrals d’Espanya, França i els Països Baixos-.
“És excepcional baixar 16 punts bàsics en només quatre anys”, ha remarcat Lladós, que ha defensat la gestió financera del Govern. En especial, ha posat en relleu que els darrers anys, entre 2023 i 2026, la previsió és arribar a 260 milions en inversions. I totes elles s’han abordat amb els “ingressos recurrents de l’Estat”, no pas amb nou endeutament. De fet, la previsió és que en els pròxims mesos es pugui abordar una operació financera que permetrà recomprar 50 milions del deute públic que es troba en emissions internacionals.
En aquest sentit, ja en declaració a mitjans, el titular de Finances ha defensat, davant les crítiques dels darrers dies sobre l’endeutament, que “és important posar les xifres en context” i ha remarcat que, a Andorra, “la situació és envejable”. I aquí és on ha insistit en el fet que “el poc deute que tenim és històric” al mateix temps que ha reiterat que “hem continuat invertint sense fer que ho hagin de pagar aquells que vinguin després”.
Durant la compareixença, Lladós ha anat desgranant les grans dades del pressupost. També ha admès que els comptes incompleixen alguns dels preceptes de la regla d’or. Per això, ha volgut agrair els grups parlamentaris que han tramitat proposicions de llei per adaptar la legislació a la realitat actual. El que sí que es compleix és l’obligació d’anar dotant un fons de compensació per tenir una guardiola en cas de grans crisis. Aquest, cal recordar, es va buidar durant la pandèmia. Ara, però, va creixent. Ja té 11 milions; a finals d’any se situarà en 15 i a inicis del 2027 la previsió és arribar-ne als 20.
Des de l’oposició -principalment Concòrdia i PS- s’han fet retrets per uns comptes excessivament expansius i que són fets a curt termini. El ministre ha refutat aquestes afirmacions, tot indicant que “tenen un equilibri adequat”. Així, ha destacat que es basen en tres pilars: afrontar els problemes actuals, reforçar l’Estat del Benestar i invertir en habitatges, infraestructures i digitalització. I aquests dos darrers, ha defensat, “no crec que es pugui dir que són coses pensades a curt termini”.
Lladós també ha destacat el bon comportament dels impostos tant aquest any com el que es preveu pel 2026. De fet, és la clau perquè d’un dèficit inicialment previst de 35 milions ara mateix es tingui previst tancar l’exercici 2025 amb un superàvit de 20. “El motiu principal és que hem tingut més ingressos del previst”, ha apuntat. Sobre l’IRPF, de fet, ha volgut puntualitzar, corregint el conseller de Ciutadans Compromesos Carles Naudi que els 100 ciutadans que més paguen suposen el 25% de la recaptació, no pas deu persones com havia dit el polític massanenc fa uns dies en una entrevista.
A la vegada, també ha donat una dada vinculada a l’impost de societats. Des que aquest es va posar en marxa. Tributs té detectades fins a 4.000 empreses que, sense haver estat donades de baixa -i, per tant, teòricament actives- han acumulat dos exercicis consecutius sense fer la pertinent declaració per aquest tribut. En molts dels casos, admet Lladós, es pot deure al fet que simplement hagin tancat sense completar els tràmits. En tot cas, ha deixat clar que es fa un seguiment i que s’exposen a sancions si realment no estan complint les seves obligacions.