Govern projecta un dèficit de 43 milions per al 2027 i preveu 10 milions de superàvit aquest 2026

(AMB DOCUMENT) Lladós presenta “un pressupost creixent” amb la majoria d’indicadors a l’alça i planificant que els ingressos arribin a 791 milions d’euros i les despeses ascendeixin fins als 834 milions

El ministre Ramon Lladós durant l'explicació del pressupost.

El pressupost de l’Estat per al 2027, l’últim de la legislatura, preveu uns ingressos de poc més de 791 milions d’euros i unes despeses superiors als 834 milions. Es tracta de la previsió pressupostària “més ambiciosa” de la història, per molt que presenti un dèficit, vaja, de 43 milions d’euros. Una dada que no preocupa en excés el ministre de Finances, Ramon Lladós, que ha recordat que els darrers anys els comptes han contemplat sempre números vermells però s’ha acabat tancant amb superàvits. De fet, aquest 2026 és previsible que l’exercici tanqui amb uns 10 milions d’euros. 

En general, el que s’ha enviat cap al Consell General aquest matí és “un pressupost creixent” que reflecteix una majoria d’indicadors alcistes. Els ingressos que es preveuen creixen un 11%. Així ho ha explicat el ministre de Finances, Ramon Lladós, que ha assegurat que s’han elaborat uns comptes “sense estirar més el braç que la màniga i sense hipotecar les finances del país”. Alhora, “és un reflex del dinamisme de l’economia andorrana”, que el titular ministerial ha realçat. I en un context inflacionista i de costos financers no gaire encoratjadors.

El pressupost per al 2027 inicia el camí parlamentari: marxa enrere, també, per a la dissolució

Lladós també ha ressaltat que el projecte de pressupost s’ha tramitat enguany “unes cinc setmanes abans” del que sol ser habitual amb l’objectiu que “el pressupost pugui estar en vigor l’1 de gener”. El ministre ha destacat que els equips ministerials, i especialment els de Finances, han hagut de treballar de valent per poder tancar el pressupost un mes d’agost, fet que no és evident. El titular de Finances espera que els parlamentaris “acabin també la feina cinc setmanes abans” i durant la primera quinzena de desembre, i “idealment” la primera setmana, puguin tenir aprovat el projecte de llei perquè pugui entrar en vigor el primer de gener.

APRECIACIONS

El ministre, que ha qualificat de “realista” la previsió comptable, també ha deixat clar que “no hi ha res que pugui sorprendre”, amb aportacions per a l’habitatge, per reforçar el poder adquisitiu o per continuar diversificant l’economia. Lladós ha remarcat que, segons el pressupost, hores d’ara s’està en el millor moment diversificador, amb moltes activitats que sumen. De fet, el responsable ministerial ha fet un llarg repàs de dades per justificar el moment econòmic pel qual passa, a nivell de grans xifres, de PIB, de creixement, etcètera, el país. 

El 2027 serà l’any que s’han d’acabar de pagar les desviacions de Sant Julià, la Massana i la Trava

El ministre de Finances, Ramon Lladós ha ressaltat que aquest pressupost “manté el compromís amb una gestió prudent dels recursos públics, consolidant la trajectòria de reducció de l'endeutament i l'equilibri financer assolida durant els darrers exercicis”. En aquest sentit, ha subratllat que, el projecte de pressupost compleix tots els criteris marcats per la Llei de sostenibilitat de les finances públiques. El titular ministerial ha destacat que el Govern salvaguarda la sòlida posició de les finances públiques, sense augmentar els impostos, reduint el deute i sense hipotecar el futur. 

Aquesta solidesa pressupostària, ha remarcat tot indicant en molts moments de la seva presentació que a Andorra es comença a donar per fet un element que no és habitual com que hi hagi superàvits pressupostaris o que l’endeutament estigui molt controlat i faci temps que no creix, almenys no pas de manera significativa, permet reforçar les polítiques socials, garantir la qualitat dels serveis públics i incrementar les inversions estratègiques per afavorir el creixement sostenible del país. 

Lladós: “El pressupost manté el compromís amb una gestió prudent dels recursos públics, consolidant la trajectòria de reducció de l'endeutament i l'equilibri financer assolida durant els darrers exercicis”

Respecte dels ingressos -aquells prop de 792 milions d’euros apuntats- creixen un 11,5% respecte el pressupost 2026. Els ingressos es veuen impulsats pel creixement dels impostos directes que arriben als 300 milions, amb un creixement del 17% respecte al 2026, mentre que els impostos indirectes arriben als 387 milions, amb un increment del 5,7%. Es destaca que aquesta estructura dels ingressos, de procedència diversificada, permet reforçar la capacitat de resiliència de les finances públiques d’Andorra davant els reptes econòmics a mig i llarg termini. En aquest sentit, el dinamisme de l’economia andorrana amb un increment de l’activitat en tots els sectors, més ocupació, més beneficis empresarials i un major nombre de transaccions, ha propiciat més ingressos públics sense augmentar els tipus impositius aplicats a la població resident. 

Aquest dinamisme aporta recursos per a les arques públiques i permet fer inversions en polítiques públiques per reforçar l’Estat del benestar, que repercuteix directament en benefici de la societat. Quant a les despeses i inversions -834 milions d’euros– el pressupost creix un 11,2% respecte a l’exercici 2026, i és el més ambiciós elaborat fins a l’actualitat, en la línia de l’augment dels ingressos, amb l’objectiu de respectar el límit de dèficit, de l’1% del PIB fixat per la llei de sostenibilitat de les finances públiques. 

ENDEUTAMENT

Respecte al nivell d’endeutament -situat al 29,4% del PIB, el més baix des del 2011- del Govern, el ministre de Finances ha explicat que tot i que continua a la baixa, la inestabilitat del context internacional actual i la necessitat de renovació de part del deute fan que el cost d’aquest finançament augmenti respecte al 2026, tot i que aquest continua sent reduït i es trobi molt per sota de la resta de països. Lladós ha explicat que ben aviat s’haurà de fer una recompra de deute perquè venç una de les emissions i que s’haurà de pagar el diner molt més car del que tocaria tot i que la prima de risc en el cas andorrà és molt baixa “perquè som bons alumnes” fent els deures financers. 

Catorze milions amb les noves exigències per als residents passius: 50.000 euros a fons perdut

“El següent Govern podrà començar sense res hipotecat”, ha ressaltat el ministre, que ha deixat clar que ell i els seus equips se cenyeixen a les dades i els inputs que reben des d’altres departaments, com el d’Estadística, i que els darrers anys s’han anat complint les previsions i, fins i tot, s’han millora, encara que arribarà algun moment que hi pot haver errors o equivocacions. Per a Lladós, la seva voluntat és de ser “realista” per molt que, després, “potser ens puguin criticar per excessivament prudents”. Però prefereix pecar per poc que per massa, ha vingut a dir el ministre.