Dos-cents pisos més per al parc públic i més tecnologia hospitalària gràcies al superàvit del 2025

(AMB VÍDEOS I DOCUMENT) Govern destinarà 35 milions d’euros a comprar edificis o terrenys i en un mes ja convocarà el concurs perquè es presentin propostes, i s’invertiran 5,15 al SAAS per millorar l’helistop i, especialment, per incorporar la ressonància magnètica i la cirurgia robòtica

T. Solanelles / G. Pérez

Ramon Lladós, Conxita Marsol i Helena Mas, amb cares de satisfacció, durant la compareixença per explicar les mesures.

35 milions per a la compra d’edificis i la seva posterior conversió en pisos del parc públic de lloguer assequible i 5,15 per a equipaments i millores necessàries a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. És la destinació que es donarà a una part important dels 88 milions amb què Govern va tancar l’exercici 2025. Per fer-ho possible, caldrà aprovar per la via d’extrema urgència i necessitat -és a dir, en tot just 48 hores- una modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal -la coneguda com a regla d’or- i els crèdits extraordinaris que validin aquesta despesa.

Sumar entre 150 i 200 pisos més al parc públic d’habitatge i reforçar la sanitat a través de diverses millores a l’hospital: adequar l’helistop i, sobretot, incorporar la ressonància magnètica i la cirurgia robòtica. Aquesta és la gran aposta extra que s’incorpora en el full de ruta inversor per aquest 2026 més enllà del que ja havia pressupostat el Govern. Tot plegat és gràcies al ‘reaprofitament’ de bona part del superàvit obtingut durant el 2025: a tot plegat s’hi destinaran 40,1 milions d’euros dels 88 que va fer de caixa l’administració general l’any passat. 

Lladós justifica el paquet de mesures adoptat: “És l’aplicació pràctica a curt termini d’aquesta solidesa financera” que ha estat assolida 

“substancialment pel rigor pressupostari” i “al bon funcionament de l’economia”

“És l’aplicació pràctica a curt termini d’aquesta solidesa financera”, ha deixat clar el ministre de Finances, que juntament amb la titular d’Economia i Habitatge, Conxita Marsol, i la ministra de Salut, Helena Mas, han presentat el paquet de mesures. Per fer-ho possible, caldrà aprovar per la via d’extrema urgència i necessitat -és a dir, en tot just 48 hores i aquest dijous- una modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal -la coneguda com a regla d’or- i els crèdits extraordinaris que validin aquesta despesa. Les mesures juguen entre la necessitat -més encara veient l’evolució i l’impacte que pot tenir la descongelació- i l’electoralisme. Perquè vénen eleccions. I tota la inversió que s’acordi ara tindrà efecte, en principi, entre aquest 2026 i el 2027. 

Ja feia dies que es va avançar que la voluntat era destinar part de l’elevat superàvit amb què es va tancar l’any 2025 -Lladós ha tornat a incidir en el fet que això “és substancialment el rigor pressupostari” i “al bon funcionament de l’economia”- a ampliar encara més el parc públic. Ara, ja se sap quina xifra serà. Govern preveu 35 milions d’euros per “convocar un concurs públic per adquirir edificis plurifamiliars i subsidiàriament hotels que requereixin reformes amb la finalitat d’integrar-los al parc públic d’habitatge i destinar-los a lloguer a preu assequible” així com a “executar les obres de reforma necessàries”. Marsol ha indicat que ja han fet molta feina prèvia i que en un mes, una vegada estigui la dotació financera aprovada i vigent, es podrà treure el concurs per rebre propostes. 

Es preveu comprar immobles per a “persones en risc d’exclusió residencial  a conseqüència de factors personals, socials o psicosocials que en dificulten l’accés a un habitatge digne”. No es descarta tampoc que es compri algun terreny apte per construir blocs de pisos públics. Però la prioritat, ha dit Marsol és trobar “edificis que estiguin força avançats per tenir-los” adequats en un curt termini de temps i, així, “anar fent créixer el parc públic”. Dels 40 milions previstos per al fons immobiliari, 6,4 milions es destinaran a aquest darrer objectiu mentre que 21,6 serien per a l’adquisició d’edificis ja existents. 6 milions es dedicarien a les possibles reformes a fer i un més als projectes previs per tirar-les endavant. “La llei ja preveu que puguem reassignar” els diners en funció de les necessitats. És a dir, passar calerons d’una partida a l’altra segons com convingui. 

El projecte de llei planteja un parell de retocs més, com per exemple poder alienar béns del fons de reserva jubilació. La titular d’Economia i Habitatge ha indicat que és “per obrir-nos opcions” i “tenir possibilitats sobre la taula”. I no trobar-se que la llei limiti alternatives. No es pot descartar que s’acabi comprant a la CASS l’antiga clínica de Santa Coloma per fer-hi pisos, per exemple. Alhora, ha indicat Marsol, “voldríem la col·laboració dels comuns” per tal de trobar propostes, sigui de terrenys o de la naturalesa que sigui. De moment, “esperarem que facin ofertes els privats”. I “sabem que n’hi ha. Per tant, esperarem les ofertes”, ha anat insistint la ministra, que s’ha mostrat molt contenta i orgullosa de poder presentar al costat de Lladós i Mas el projecte de llei en qüestió. I és que si finalment no hi ha candidat demòcrata i li surt bé la jugada de l’habitatge, l’excònsol encara podria intentar fer l’assalt a la prefectura del Govern.

HOSPITAL

Mas, Helena, no té opcions d’encapçalar el projecte demòcrata, però sí que podrà presentar un bon saldo inversor en matèria de sanitat -per cert, Lladós ha explicat que entre la inversió prevista en el pressupost i aquestes noves partides es pensen destinar aquest 2026 uns 178 milions d’euros- i “una aposta clara de Govern per la modernització”. La ministra de Salut ha destacat que durant la legislatura s’hauran invertit 27 milions d’euros. Els 5,15 milions que es preveuen invertir ara haurien de dotar la infraestructura hospitalària de “tecnologia més avançada” i “més segura i més eficient per a la ciutadania”. I, també, que serveixi per atraure talent mèdic al país i assolir “un sistema sanitari d’excel·lència”

En matèria sanitària, el crèdit cobrirà les despeses de dos milions d’euros per a la compra d’un robot quirúrgic d’alta precisió, que permetrà la modernització tecnològica, la millora de la qualitat assistencial, l’atenció centrada en el pacient i el reforç de la capacitat resolutiva del sistema sanitari andorrà, segons ha indicat la ministra de Salut, Helena Mas. En l’actualitat, una part dels procediments quirúrgics d’alta complexitat s’han de derivar a centres estrangers o s’han d’efectuar amb tècniques convencionals que presenten limitacions respecte de les opcions més avançades disponibles, ja que aquest tipus de robot ofereix avantatges rellevants en termes de precisió, seguretat i qualitat dels resultats quirúrgics. La titular ministerial ha explicat que la idea és poder fer, a Andorra, intervencions en relació amb la pròstata, cirurgies de colon i recte o determinades intervencions d’oncologia ginecològica

També s’ha previst una partida de 2,4 milions d’euros per a l’adequació i instal·lació d’una màquina de ressonància magnètica nuclear de darrera generació. Disposar d’aquest equip a l’hospital (fins ara només està disponible als centres de gestió privada convencionals amb la CASS) permetrà accedir a estudis d’alta precisió diagnòstica sense necessitat de derivacions externes, fet que reduirà els temps de diagnòstic, evitarà la duplicació de proves i minimitzarà els desplaçaments dels pacients, ha relatat la titular de Salut. Mas ha admès que als operadors privats “aquest fet concret encara no els ho havíem anunciat”, però dilluns se’ls presentarà el pla nacional de diagnòstic per la imatge i quedarà clara la situació. 

Finalment, s’ha afegit una partida suplementària per millorar la infraestructura de l’heliport de l’hospital (750.000 euros), adaptar-la als estàndards internacionals, incorporant-hi actuacions addicionals no previstes en el projecte actual previst pel SAAS de millora d’aquesta zona. El pressupost per aquest 2026 ja incloïa una dotació de 800.000 euros per millorar el punt d’aterratge d’helicòpters a l’hospital, que pràcticament mai no havia estat remodelat ni adaptat a les necessitats i que, a més, generava filtracions que afectaven a d’altres serveis o estances hospitalàries.