De cara a l’any vinent, el pressupost que l’AFA ha enviat al Consell General ascendeix a un total de 7,4 milions d’euros. La xifra contrasta amb la que es va presentar per al 2025, que superava els 10. En concret, 10,47. Per tant, hi ha una davallada del 29,3%.
El motiu principal és que els rectors de l’AFA consideren que hi haurà una davallada important dels ingressos amb què treballen. Cal recordar que té dues fonts principals de recaptació. Per un costat, les taxes que cobra per la seva activitat de supervisió del sector financer i d’assegurances però també el que ingressa per part d’aquelles persones que arriben al país i demanen una autorització de resident passiu o de treballador per compte propi. Per l’altra, banda, hi ha els interessos dels diners que custodia.
La davallada del rendiment dels fons gestionats no suposarà que Govern hagi de fer cap aportació, però l’entitat, a diferència d’enguany, no preveu poder fer reserves per a eventuals pèrdues en el futur, tot i que sí que es reserven 100.000 euros per a la compra de deute públic
I és aquí on, per dir-ho de forma col·loquial, s’espera la punxada. Com s’ha dit, l’AFA gestiona tota una sèrie de fons: dipòsits de l’administració de Justícia, els efectuats pels residents passius i amb autorització per a exercir com a compte propi o el de les assegurances. També té a les seves mans títols de deute públic. I això suposarà el 2026 un total de 4,44 milions d’euros. Una xifra considerablement inferior als 7,58 que es van preveure per a enguany. Un 41% menys.
Des de l’AFA, s’explica aquesta estimació a la baixa perquè es té en compte “els tipus d’interès actuals i la previsió del tipus d’interès a un any, tant en euros com en dòlars, els dipòsits ja compromesos així com les noves renovacions”. Per tant, es posa en relleu que el context financer internacional ja no és tan favorable. I això es tradueix en el rendiment d’aquests fons. N’hi haurà. Serà encara important, sí; però no tant com el 2025.
Aquesta disminució no podrà ser compensada per l’augment previst en l’altra gran pota de recaptació: les taxes. Es preveu ingressar gairebé 3 milions (2,96 en concret) i això suposa un 2,42% més que el 2025. Especialment pel comportament de les taxes de supervisió, que passaran d’1,98 a 2,04 (+3%) i les dels dipòsits de residents -de 306.000 a 343.000 euros). En canvi, s’espera que caigui el que es recapta per les autoritzacions a noves entitats dels diferents sectors supervisats.
Pel que fa a les despeses, les de personal creixeran un 5,85% i superaran els 4 milions (3,8 el 2025). Un dels motius és l’aplicació de la previsió de l’IPC per al 2025 (1,9%) però el que acaba enfilant més tot plegat és la creació d’una nova partida -prestacions socials- que “recull l’aportació que aquesta Autoritat preveu desemborsar en concepte de pensions de jubilació per als seus empleats en règim de corresponsabilitat i en seguiment de les recomanacions formulades pel Fons Monetari Internacional (FMI) en relació a l’impacte econòmic de l’envelliment demogràfic i la necessitat de reforçar la implicació dels diferents agents socials”. A banda, també es preveu incorporar nou personal per “a la custòdia de les reserves internacionals, ciberseguretat i l’ampliació de la cooperació internacional, que tindrà un impacte destacat en el cas d’implementar-se l’Acord d’associació amb la Unió Europea”.
Justament, amb motiu d’un altre conveni existent amb l’organisme comunitari hi haurà una altra despesa, en aquest cas d’inversió. Es preveuen 513.000 euros, dels quals bona part anirà a aplicacions informàtiques per a la gestió del “model de supervisió amb la transposició de la normativa aquests darrers anys en el marc de l’Acord monetari”.
El volum de despeses corrents, financeres i de capital queda lleugerament per sota dels ingressos. Tot just restaran 100.000 euros que es destinaran a adquisició de deute públic a curt termini. A diferència de l’any passat, no es preveu superàvit (3,45 milions) que, enguany, es preveia reservar per compensar eventuals pèrdues futures, seguint les previsions legals.