Així ho han explicat en una compareixença conjunta la ministra de Presidència, Economia i Habitatge, Conxita Marsol, i el titular de Finances, Ramon Lladós, que han destacat que “la nostra economia s’està diversificant”, amb la qual cosa “els salaris són més alts”. La responsable d’Economia ha ressaltat per “per un costat es consoliden sectors com el turisme i el comerç i, per altra banda, els professionals tècnics aporten valor afegit”. I això dins d’una branca, la dels serveis, que ha crescut molt més que en altres exercicis. La construcció, que és percentualment el sector que més va créixer l’any passat, ha mostrat, per contra, signes de desacceleració.
El PIB nominal per a Andorra el 2025 es va situar en 3.983,2 milions d’euros amb una variació anual del 6,6%, i el PIB per capita, que evidencia els canvis en la riquesa que produeix el rendiment del treball de cada ciutadà, també ha crescut un 1,6%, una dècima més que el 2024. Segurament, aquesta riquesa individualitzada no rep tot l’impacte de l’augment econòmic global perquè els sectors tradicionals tenen més dificultats per accelerar-se. Cal doncs, ha recordat Lladós, de dotar-los de valor afegit alhora que es diversifica el conjunt del teixit econòmic.
LIQUIDACIÓ
El titular de Finances ha deixat clar que Andorra es comença a acostumar a superàvits pressupostaris de l’Estat però ha recordat que això és molt poc habitual. Ramon Lladós ha destacat la rigorositat en el control i l’execució pressupostària i la prudència amb què s’elaboren les previsions comptables. I ha destacat que si els ingressos corrents experimenten un creixement del 13% fins a situar-se el 2025 en 727 milions d’euros i les despeses financeres baixen, per molt que puguin les despeses de funcionament o de capital, si ho fan d’una manera continguda com va ser l’exercici passat, el resultat només pot ser positiu.
I és que inicialment es preveia un dèficit de 35 milions. “Recordeu la famosa regla pressupostària que diu que no pots presentar amb un dèficit superior al 8%, que eren aquests 35 milions? Doncs hem acabat amb 88 milions de superàvit.” Una volta d’uns 110 milions en xifres rodones que ha vingut, “la part més important, l’efecte més important, és que l’economia ha crescut”, ha recordat el ministre, i que les empreses guanyen més diners. I això es nota, per exemple, en la recaptació de l’impost sobre els beneficis. I en el cas dels professionals liberals, en l’IRPF.
Lladós ha repassat les quatre principals magnituds tributàries. Societat i IRPF, amb un +56% i un +28%, clarament a l’alça. Això en el capítol d’impostos directes. Quant als indirectes, un IGI també amb increment, del 13%, i, en canvi, una reculada de la taxa al consum que reflecteix la caiguda de la importació del tabac, molt per sota d’un any extraordinàriament alt com va ser el 2024.
Les despeses s’han comportat dins de les previsions. “Les financeres són les més fàcils d’encertar perquè saps ben bé com van els deutes”. “Les despeses de capital ho hem executat pràcticament tot i les despeses de funcionament, també.” La clau, ha insistit el titular de Finances, “és que l’economia s’ha comportat millor del que esperàvem quan vam elaborar els pressupostos”, i ni ell ni Marsol no s’han volgut precipitar sobre què pot passar aquest 2026 amb l’efecte sobre la inflació pel carburant arran del conflicte a l’Orient Mitjà. Lladós ha ressaltat també el fet que el nivell d’endeutament actual, del 29,5% del PIB, és el millor des del 2010.
SALARIS, HABITATGE
Els dos ministres han destacat a l’uníson el bon comportament de l’economia i la consecució d’una major diversificació. Marsol ha ressaltat el fet que ha crescut l’economia mentre que el creixement de la població s’ha contingut. I això, en certa manera, beneficia el PIB per capita encara que el titular de Finances ha ressaltat que s’ha de treballar més perquè encara sigui millor aquest indicador, encara que Andorra ocupa una bona posició dins del rànquing mundial. Catorzena, ha indicat el ministre, segons les dades de l’FMI.
Marsol també ha fet incís en el fet que el salari mínim s’ha incrementat un 5,4%, el doble del cost de la vida, i juntament amb el seu col·lega de Finances han destacat que tant el salari mitjà com el medià també han crescut molt per sobre de l’IPC, producte de la valorització a l’alça d’alguns sectors. Demanats els ministres si veient la bona marxa de les empreses no es podia pensar en un fixació de l’increment de tots els salaris en funció de l’encariment del cost de la vida, com demanen els sindicats.
La ministra de Presidència i Economia ha recordat que “cap país apuja els salaris de manera global” si ni que s’incrementen via “convenis col·lectius i per sectors. Per això nosaltres treballem en aquesta línia, perquè això també es normalitzi a Andorra. Ja sabem que és difícil perquè tenim un teixit empresarial de microempreses, amb molt pocs treballadors, però és important que, per sectors, per empresa, el tema dels convenis col·lectius funcioni cada vegada millor i això permeti que es pactin els salaris, que és el que s’hauria d’aconseguir”.
Lladós ha estat rotund en el fet de no imposar obligacions legals a les empreses quant als increments salarials. “Aquelles que guanyen més diners i van bé, ho poden fer; aquelles que pateixen i no van tan bé no ho poden fer”. El ministre de Finances ha explicat que sempre hi ha empreses que ho passen malament. I moments en què l’economia no funciona prou adequadament. Per tant, “el que no podem fer és imposar als empresaris una càrrega addicional a part de fer créixer el seu negoci”.
I els dos ministres el que han lloat ha estat el fet de poder usar el superàvit de Govern -els 88 milions d’euros ja famosos- per a finalitats que vagin més enllà d’eixugar endeutament. La legislació actual no ho permet. Per això l’executiu ja ha promogut una modificació legislativa. I d’aquesta manera, una part d’aquell benefici, la meitat més o menys malgrat que no està decidit del tot, es podria dedicar a adquirir immobles per fer-hi pisos per destinar-los a un lloguer de preu assequible.
Marsol ha parlat de mirar d’incrementar en 150 habitatges la dotació de 500 unitats que es preveia tenir durant aquesta legislatura. De fer-ho comprant immobles que no demandin gaire reformes perquè en qüestió de pocs mesos puguin ser utilitzables. La ministra responsable directa de les polítiques d’habitatge ha insinuat també la possibilitat que Govern compri un edifici tipus hotel que es pugui destinar a gent de més de 65 anys, perquè hi ha hagut demanda d’aquest col·lectiu per poder accedir en immobles dels que s’han posat ara al mercat. Seria una iniciativa de ‘cohousing’.