Inicialment Fiñana s’havia de jubilar durant el primer trimestre d’aquest anys. Han anat passant les setmanes i en no haver-hi un substitut, s’hauria acordat, en principi, d’allargar la situació fins al proper gener. Les fonts consultades han assegurat que tot es deu al fet que no s’ha trobat un substitut idoni. El motiu? No s’ha concretat. En tot cas, està clar que un dels candidats naturals a assumir la direcció de la UIFAnd, el comissari major de policia inscrit al departament de prevenció de blanqueig Jordi Lluís, no estaria per la labor de fer el pas.
Una de les persones que estaven més ben posicionades per assumir el càrrec seria el fiscal adjunt Borja Aguado, que ja procedia de la UIFAnd quan va aterrar al ministeri públic. Però la marxa d’Aguado deixaria molt desvestida la fiscalia
A partir d’aquí entra el handicap del moment de la legislatura en què estem. A tocar d’un procés electoral que pot generar canvis o no els pot generar. I, en tot cas, han recordat les fonts consultades, una de les persones que estaven més ben posicionades per assumir el càrrec seria el fiscal adjunt Borja Aguado, que ja procedia de la UIFAnd quan va aterrar al ministeri públic. Però la marxa d’Aguado deixaria molt desvestida la fiscalia. Més encara quan tractant-se del deixeble avantatjat d’Alfons Alberca és l’encarregat de respondre als recursos de les defenses a la primera sentència del ‘cas BPA’, la causa general.
Justament, el període que s’ha pactat amb Fiñana podria respondre a la conclusió d’aquesta causa, encara que no és gens clar que al gener ja estigui tot resolt. Però podria ser un escenari plausible. Que quan Aguado tanqui la causa general del ‘cas BPA’ pugui fer el salt a la UIFAnd per agafar el relleu de Carles Fiñana, que va arribar a la llavors UPB el 2010, sota designa del Govern socialdemòcrata encapçalat per Jaume Bartumeu.
En concret, Fiñana va assumir el càrrec del febrer del 2010 i se’l va anar renovant posteriorment tant pels governs de Toni Martí com de Xavier Espot després d'haver efectuat un paper com a mínim controvertit en el marc del ‘cas BPA’. L’activitat professional d’aquest llicenciat en Dret s’havia iniciat el setembre del 1988 com a administratiu de la Batllia francesa amb responsabilitats estrictes sobre l’àrea penal. Un any després va ser nomenat secretari judicial en la mateixa instància. I l’abril del 1994 va ser designat fiscal adjunt, càrrec que va anar renovant fins a la seva elecció com a cap de la UIFAnd.