En el cas de Piqué, es confirmen sis partits de suspensió pel seu comportament al túnel de vestidors i dos mesos d’inhabilitació per les expressions que, segons l’acta arbitral, va dirigir posteriorment als col·legiats durant el trajecte cap a l’aparcament. El tribunal també manté les sancions a Cristian Lanzarote i Jaume Nogués, així com la multa de 1.500 euros a l’FC Andorra i el tancament parcial de l’estadi durant dos partits, que ja va afectar la llotja presidencial i les zones VIP annexes.
Un dels principals arguments del recurs era precisament que Piqué no ocupa cap càrrec orgànic a l’FC Andorra i que la seva condició d’accionista no era suficient perquè la RFEF pogués sotmetre’l al mateix règim disciplinari que un directiu. El TAD admet que la participació societària per si sola no seria suficient, però considera que existeixen prou indicis per arribar a una conclusió diferent en aquest cas.
Entre aquests elements, el tribunal assenyala el control indirecte de la majoria del capital del club a través de Kosmos, la vinculació amb membres de l’òrgan d’administració, la seva acreditació habitual com a membre de l’‘staff’ i la intervenció en decisions vinculades a la direcció esportiva que considera públiques i notòries. També té en compte la seva actuació durant els incidents amb els àrbitres en defensa dels interessos de l’entitat. Per tot plegat, el TAD conclou que no se’l pot considerar simplement un accionista aliè a la gestió del club.
SIS PARTITS I DOS MESOS D’INHABILITACIÓ
Pel que fa als fets del partit contra l’Albacete, el tribunal manté els sis partits de suspensió després que l’acta arbitral descrivís com Piqué hauria perseguit el col·legiat pel túnel de vestidors mentre protestava a crits. La defensa sostenia que no hi havia hagut contacte físic i que les seves manifestacions quedaven emparades per la llibertat d’expressió. El TAD, però, entén que la infracció de violència lleu no requereix necessàriament contacte corporal i considera que la conducta descrita supera els límits d’una protesta verbal.
També es mantenen els dos mesos d’inhabilitació per les expressions atribuïdes a Piqué durant la sortida cap a l’aparcament. El recurs qüestionava que poguessin considerar-se uns fets públics i notoris perquè no hi havia espectadors presents, però el tribunal determina que no és necessària una repercussió mediàtica ni la presència de públic, sinó que és suficient que les expressions es produeixin davant diverses persones, entre elles l’equip arbitral i els agents de seguretat.
La resolució també confirma la sanció imposada a l’FC Andorra per no haver controlat l’accés de Piqué al túnel de vestidors. El club havia argumentat que disposava d’una acreditació de lliure accés, però el TAD considera que una autorització expedida per la mateixa entitat no pot ampliar les persones autoritzades per la normativa federativa a entrar en una zona restringida. Per aquest motiu, es mantenen la multa de 1.500 euros i el tancament parcial de l’estadi durant dos partits.
EL TAD ANUL·LA ELS QUATRE MESOS A VILASECA
La principal excepció a la confirmació de les sancions és la del president de l’FC Andorra, Ferran Vilaseca. El TAD estima parcialment el seu recurs i deixa sense efecte els quatre mesos de suspensió i la multa accessòria que li havien estat imposats pels fets succeïts a l’aparcament després del partit.
El tribunal no descarta la rellevància disciplinària de l’episodi que descriu l’acta arbitral, segons la qual Vilaseca s’hauria apropat al delegat informador, l’hauria empès amb el pit i hauria aixecat el puny abans de ser aturat pels agents. El problema, però, rau en la sanció aplicada. Els fets van ser castigats com una infracció en grau de temptativa i el TAD interpreta que, en aquests casos, la pena ha de quedar per sota de la mínima prevista per a la infracció consumada. Com que aquest mínim era de tres mesos, considera que els quatre mesos imposats a Vilaseca no es poden mantenir.
L’anul·lació respon, segons el tribunal, a una qüestió de legalitat de la sanció i no simplement a una falta de motivació. Per això, no ordena retrocedir el procediment perquè la federació torni a justificar els quatre mesos, sinó que deixa sense efecte tant la suspensió com la multa. Això sí, el TAD deixa oberta la possibilitat que l’òrgan competent torni a exercir la potestat sancionadora pels mateixos fets sempre que la infracció no hagi prescrit.
ES MANTENEN LES SANCIONS A NOGUÉS I LANZAROTE
El TAD també ratifica les sancions a Jaume Nogués i Cristian Lanzarote. En el cas del director esportiu, es mantenen sis partits de suspensió per les expressions dirigides als àrbitres al túnel i dos mesos d’inhabilitació per la frase que l’acta li atribueix posteriorment a l’aparcament. A Lanzarote se li mantenen tres partits de suspensió per, sempre segons l’acta, menyspreu a un assistent i dos mesos més per l’incompliment de les seves funcions com a delegat de camp durant els incidents.
La resolució del TAD posa fi a la via administrativa, tot i que encara pot ser recorreguda davant la jurisdicció contenciosa administrativa en un termini de dos mesos des de la seva notificació.