Certament, i totes les parts ho han reconegut, el cop va existir. Però també és cert que “el monitor va tenir molta paciència i no va reaccionar fins un moment que va dir ‘prou’ perquè hi havia en risc un altre infant”. I és que com ha anat explicant l’Altaveu, abans de la intervenció del monitor hi va haver diferències entre dos joves judoques i una pilota i uns cops amb aquesta. El nen que acabaria colpejat pel monitor, que no és la primera trifulga que protagonitza, fins i tot s’ha vist immers en situacions de tensió en l’àmbit escolar, va mantenir una actitud agressiva contra un altre menor fins i tot mentre el monitor l’estava avisant que deposés el seu comportament.
Lluny de frenar, el nen hauria anat a més i com que malgrat els crits d’atenció el menor va procedir a realitzar una clau a l’altre menor que posava en risc a aquest, en defensa d’aquest segon menor el monitor va deixar anar un cop a l’agressor perquè s’aturés en sec. I l’aturada va ser total. Les fonts consultades han assegurat que ni va quedar no només cap lesió del cop si no ni tan sols una marca i, per tant, totes les parts: monitor, altres companys, club i federació consideren que encara que no va ser la millor actuació possible, sí que en certa manera va actuar de manera proporcional.
Els monitors han fet pinya al tomb d’un instructor que a banda de ser qualificat com a bo en la tasca de la docència a nivell de judo, també és un home molt experimentat i pacient. Per tant, i malgrat que la policia ha fet les indagacions pertinents producte de la denúncia interposada pels familiars del menor, s’espera que tot plegat quedi en no-res i, si pot ser, que s’arxivi la causa. “La família implicada de seguida va anar a fer soroll en lloc de mirar d’aclarir què havia passat” i fins a quin punt el menor podia tenir certa responsabilitat. En tot cas, hi ha un diàleg obert entre tots els implicats per mirar de trobar la millor sortida per a tothom.