En tot cas, la federació, formalment i davant l’Altaveu, manté silenci. No ha respost cap de les demandes fetes per escrit i via telefònica. Això sí, molts dels protagonistes de les pràctiques dubtoses que es duen a terme en la federació i amb vinculació, també, amb algun club, miren de saber qui ha explicat les misèries internes per intentar fer rodar caps. Ningú no nega que allò que s’ha explicat (crisi econòmica, esportiva i institucional; seleccions dubtoses d’esportistes, renúncies d’altres; i fractura entre clubs -tots menys el Valira d’Alejandro Doña- i federació) no sigui cert.
D’acord, hi poden haver matisos. Però que hi ha un mal ambient que espanta i que han estat nombroses les esportistes que han decidit abandonar la gimnàstica a nivell federatiu com a mínim davant els criteris poc justos que suposadament s’apliquen i el comportament tirànic que s’exerceix, sembla ara per ara una evidència. Com el fet que depèn d’on bufa el vent i les demandes aquestes són ateses -o es fan els ulls clucs, en funció del que es tracti- o s’ignoren.
En qualsevol cas, sobre allò que va més enllà de l’economia, el ministeri no s’ha pronunciat. Per ara, segons les fonts consultades, es prefereix que la solució arribi des de dins que no que s’hi hagi d’intervenir. Però la fractura és tal que sembla complicat, segons les fonts, que hi hagi un arranjament del cas que satisfaci totes les parts. De fet, ja es va intentar fer tabula rasa i no es va aconseguir. I ara cal veure com acabarà tot, perquè el mal ambient, les persecucions internes i les acusacions recíproques estan a l’ordre del dia.