Així s’indica en les respostes formulades per Bonell, que remarca que, en la mesura del possible, sempre es van demanar tres pressupostos i es va tenir en compte aspectes com el preu o l’experiència prèvia, però “sempre que ha estat possible s’ha prioritzat la contractació de negocis andorrans”. Per exemple, pel que fa al preu, si l’oferta de l’empresa del país no era superior en més d’un 5% de la proposta estrangera, s’optava per la primera.
I així, pel que fa al comitè organitzador, de les 77 contractacions fetes, 71 van recaure en negocis del país. Això suposava 3,27 milions del total de 3,79 destinats als diferents encàrrecs. Només en sis casos es va demanar el suport de societats foranes, tres de les quals -les que es van endur la part gruixuda del pastís- “oferien elevats estàndards de qualitat a preus molt competitius i, a més, no tenen competència a Andorra ni pràcticament a fora atès que operen en un sector molt exclusiu”. Es tracta de Quality, que es va encarregar de les retransmissions en directe de les competicions; Ignitx, que va supervisar les acreditacions; i Expolicencias, responsable del marxandatge.
Paral·lelament, les diferents federacions també van fer encàrrecs pel seu compte. I, també, a una majoria d’empreses del país. 52 negocis van fer alguna tasca, per un valor de 521.000 euros. També es van contractar 26 societats estrangeres, per un import de 216.000 euros.
Des de Govern s’aprofita la resposta per avaluar de forma positiva el retorn de l’esdeveniment. “Més enllà de la contractació d’empreses, cal tenir en compte que hi ha un impacte econòmic indirecte, derivat de l’acreditació de més de 3.000 persones, que van pernoctar i consumir al país, i la projecció internacional d’Andorra gràcies a la retransmissió en directe de les cerimònies i les competicions esportives”. A la vegada, s’apunta que el Comitè Organitzador ha calculat del total d’inversions, el valor del llegat que ha quedat dels Jocs, que s’estima en més d’1 milió d’euros.