De fet, els més veterans -o no tant, segons com es miri- encara el podien reconèixer pel carrer en algunes de les seves visites i solien recordar-li algunes de les seves consecucions amb l’Espanyol, del qual va ser l’home-gol durant sis temporades. Ara tenia 62 anys i va arribar a l’Espanyol procedent de l’Auxerre. Pineda tenia la doble nacionalitat, francesa i espanyola. I era molt estimat allà per on passava. D’aquí que hagués deixat un molt bon record al Principat.
I a l’Espanyol va ser tot un mite. Pineda va formar part d’una de les generacions més recordades de la història blanc-i-blava, la que va portar l’equip fins a la final de la Copa de la UEFA del 1988. Durant la seva etapa a Sarrià, va destacar pel seu olfacte golejador, el seu compromís i la seva personalitat sobre el terreny de joc. La seva trajectòria també va quedar lligada a un dels capítols més amargs per a l'afició ‘periquita’.
El 1993, defensant la samarreta del Racing de Santander, va marcar el gol que va acabar certificant el descens de l'Espanyol, un episodi dolorós que forma part de la memòria de l’espanyolisme. Malgrat aquell desenllaç, el vincle de Michel Pineda amb el club blanc-i-blau va anar molt més enllà del que va passar sobre la gespa. El pas per Sarrià i la participació en una etapa històrica de l'equip romanen en el record dels aficionats.