L’altitud és un dels principals reclams. Entrenar a més de 2.400 metres permet als esportistes buscar adaptacions fisiològiques que després poden repercutir en el rendiment competitiu. Però l’experiència al Pic Maià va molt més enllà de dormir i entrenar en altura. Alimentació, horaris, descansos, piscines i fins i tot els detalls més petits formen part d’una planificació que pot començar setmanes abans de l’arribada dels esportistes.
Olcina explica que el nivell d’exigència és màxim i que els professionals no deixen res a l’atzar. Ho exemplifica amb el cas d’un ciclista que va detectar que la pasta que li servien es pesava un cop bullida, quan ell necessitava que es pesés en sec per controlar exactament la seva alimentació. Una anècdota que, per a Olcina, resumeix la mentalitat dels esportistes que arriben al Pic Maià: campions del món i medallistes olímpics per als quals cada detall compta. Andorra, assegura, ja forma part de les principals opcions europees per entrenar en altura, però considera que el país encara ha de fer un pas més: creure’s aquesta realitat i invertir en més serveis per a l’esport d’alt nivell.