La UCI no va validar aquesta fórmula i la FAC va acabar doblant provisionalment el preu de la llicència professional fins als 1.500 euros, una decisió que va provocar les crítiques públiques, entre altres, de Carlos Verona.
La situació es va reconduir durant el març amb la intervenció del Govern i de la Unió Ciclista Internacional. La UCI va confirmar que els corredors professionals s’havien de federar al país de residència i va donar validesa al sistema aplicat durant el 2026, però deixant oberta la porta a trobar una fórmula diferent per a la temporada següent.
Aquesta alternativa és la que ara s’ha tancat. Després del treball conjunt entre la FAC, la CPA - Cyclistes Professionnels Associés, el Govern i la UCI, les garanties individuals desapareixeran i seran substituïdes per un fons col·lectiu que haurà de cobrir els eventuals costos derivats de procediments antidopatge.
Amb el nou sistema, els corredors professionals abonaran 1.500 euros el primer any. La meitat, 750 euros, correspondrà al cost de la llicència, mentre que els altres 750 es destinaran al fons de garantia. A partir del segon any, la llicència tornarà a costar 750 euros anuals.
En el cas de les corredores, la primera anualitat serà de 880 euros —440 de llicència i 440 per al fons— i, posteriorment, l’import ordinari quedarà en 440 euros. L’aportació al fons només es farà una vegada. La nova fórmula també permetrà que els corredors i corredores que havien constituït avals bancaris o fiances amb el sistema anterior recuperin íntegrament aquests imports.
El model incorpora, a més, un mecanisme perquè els costos generats per eventuals casos de dopatge no recaiguin sobre els recursos ordinaris de la federació. Per cada positiu de l’any anterior que generi despeses disciplinàries, la tarifa de la llicència de l’any següent podrà augmentar en 80 euros. Si no hi ha cap cas que comporti aquests costos, no s’aplicarà l’increment.
La presidenta de la FAC, Carolina Poussier, havia situat com una de les prioritats trobar una alternativa al sistema implantat aquesta temporada, que no considerava satisfactori. Amb l’acord, la federació defensa haver trobat una fórmula més senzilla i previsible per als ciclistes professionals sense renunciar a disposar de cobertura davant de possibles expedients antidopatge.