L’FC Andorra sembla que ha fet un pas endavant en la seva tercera temporada a la categoria de plata. Les tres victòries davant Saragossa (1-3), Burgos (2-1) i Còrdova (3-1), sumades a l’empat contra Las Palmas (1-1) i l’única derrota al camp de l’Eibar (2-0), han deixat els tricolors amb 10 punts i instal·lats en cinquena posició. Es tracta del millor inici històric del club a Segona, una fita que confirma la solidesa d’un projecte que ja no es posa límits a la classificació, tot i que l’objectiu més realista és la permanència.
Ibai Gómez, en la roda de premsa posterior al triomf sobre el Còrdova, va preferir relativitzar les xifres de rècord: “Més que donar-li valor comparant amb altres temporades, nosaltres ens hem de comparar amb nosaltres mateixos. Cal donar molt valor als punts que portem i al fet que l’equip creix cada dia en diferents variants. Això farà que sigui cada cop més difícil de contrarestar-nos”. Tot i això, el tècnic admet que està “feliç, òbviament, per haver sumat 10 punts de 15, encara que m’agradaria haver-ne tret fins i tot un més”.
COLUMNA VERTEBRAL DEFINIDA
En només cinc jornades, Gómez ha consolidat una columna de sis intocables, que podrien ser nou perfectament: Gael Alonso i Imanol al darrere; Molina i Marc Domènech al mig; i Minsu i Lautaro en atac ho han jugat tot. I a partir d’aquest eix, el tècnic combina peces segons el rival, l’estat de forma i la disponibilitat. A la porteria, Yaako apunta cada cop més a fix, després de quatre titularitats i unes paraules del tècnic que no deixen lloc a dubtes: “El Yaako jugarà on ell vulgui. Té les capacitats per ser un dels millors porters del món, sense cap mena de dubte, perquè és bo en tot”, va afirmar en roda de premsa.
Al lateral dret, una de les posicions que genera més controvèrsia, Petxa i Carrique s’alternen amb perfils diferents: més iniciació el primer, més profunditat i ruptura el segon. Al centre de la defensa, Bomba serà intocable quan no estigui amb la selecció espanyola sub-20. I al mig, Théo Le Normand i Villahermosa s’alternen com a complement ideal de Molina i Domènech, amb el barceloní destacant pels seus dos gols. En atac, Aingeru Olabarrieta ha convençut Ibai Gómez i pren la davantera amb quatre titularitats al costat de Minsu i Lautaro. I és que l’entrenador no amaga la seva satisfacció amb els extrems, que van tornar a ser els millors jugadors de l’equip davant els andalusos: “Aingeru i el Minsu em semblen dos jugadors de màxim nivell. Si els deixes espais, són molt desequilibrants, i això allibera altres companys”.
El tècnic també va voler posar en valor el paper d’Álex Calvo, que ha guanyat minuts en les últimes dues jornades i que, segons el tècnic, podria acabar trobant la seva millor versió com a carriler: “Només poden jugar onze, però el que necessitem és que els jugadors que entren des de la banqueta aportin com han aportat avui. L’Álex té unes condicions físiques i de velocitat altíssimes i crec que a mig termini pot ser un gran lateral”.
ENTRADA ‘DE PLAY-OFF’
Més enllà de l’aspecte esportiu, amb nou jugadors que podrien lluir el cartell de titulars, Ibai Gómez va subratllar la comunió amb l’afició després de la bona entrada al nou estadi de la FAF d’Encamp (3.713 espectadors), una xifra semblant a la dels dos duels de play-off de la temporada passada contra l’Eivissa (3.141 espectadors) i la Ponferradina (4.051): “El respecte cap al públic és el que més m’alegra de tot. L’equip ho nota i ho sent. És un motiu d’orgull que la gent vingui, s’identifiqui amb nosaltres i, entre tots, empenyem. Estic molt agraït i molt content”.