La medalla té, a més, un valor especial per com havia començat la competició. I és que Doria venia d’una desqualificació al caiac cros que ha reconegut que va ser “molt frustrant” i difícil d’assumir, sobretot perquè sentia que quedava fora de la lluita per qualsevol objectiu per una situació que no podia controlar.
“Vaig deixar-ho sortir tot i després vaig fer el canvi, vaig començar a preparar el dia següent i a analitzar el circuit. M’ho vaig prendre com una oportunitat per treure tota aquella ràbia i demostrar que podia fer-ho”, ha relatat. Aquella capacitat per refer-se va acabar desembocant en una plata que feia temps que buscava. “És una medalla que porto molt de temps volent i el fet d’aconseguir-la segueix sent superespecial”, ha afirmat.
La sorpresa amb què va reaccionar després de creuar la meta també tenia una explicació. Doria era conscient que havia comès un error important a la meitat del circuit i, durant la baixada, estava convençuda que aquell contratemps l’allunyaria molt del podi. “Pensava que seria setena, vuitena o novena. Quan vaig arribar a baix i vaig veure el número dos em vaig quedar al·lucinada perquè realment no m’ho esperava”, ha admès.
De fet, la palista considera que no va aconseguir repetir la baixada de semifinals ni rebaixar el seu temps. Tot i això, sortir última després d’haver estat la més ràpida també va afegir un component de pressió. “Tothom ja havia acabat la seva competició i tu encara ets allà. Ets l’última i només depèn de tu. És una gestió”, ha assenyalat.
Amb Oklahoma ja enrere, el calendari ara dona un respir fins al setembre quan Doria competirà a les Copes del Món de París i de la Seu d’Urgell. Proves a les quals l’andorrana dona absoluta prioritat perquè compten per a la classificació olímpica. “Ara mateix l’objectiu número u són aquestes dues competicions”, ha deixat clar, tot relegant la defensa del títol europeu a un segon pla.
“Pensava que seria setena, vuitena o novena. Quan vaig arribar a baix i vaig veure el número dos em vaig quedar al·lucinada perquè realment no m’ho esperava”, afirma Doria
Els Jocs, però, encara no ocupen el centre del seu pensament quan competeix. Doria admet que la classificació olímpica és “una mini llavor” que té present, però intenta apartar-la durant les baixades per centrar-se només en allò que pot controlar. “Sé que és important, però em centro més en el que sé que m’ajudarà a fer una bona baixada. Sé que serà una carrera llarga”, ha explicat.
La plata d’Oklahoma també li ha permès compartir de nou podi internacional amb Miquel Travé –que va conquistar la medalla d'or en la prova del C1 masculí–, amb qui va començar a remar quan tots dos tenien vuit anys. “Hem après aquest esport junts i hem crescut junts. Poder compartir podis com el de París i el d’Oklahoma és superespecial”, ha relatat.
“FELIÇ QUE ELS NENS I LES NENES POGUESSIN COMENÇAR A REMAR A ANDORRA”
Ja fora del balanç estrictament competitiu, Doria també ha valorat positivament la possibilitat que Sant Julià acabi disposant d’un camp d’entrenament al Prat del Senzill. La palista considera que seria una infraestructura important tant per a la federació com per al creixement de la base. “Si podem tirar endavant aquest projecte, sabem que ens podrà ajudar a fer créixer aquest esport al país. Em faria molt feliç que els nens i les nenes poguessin començar a remar a Andorra”, ha conclòs.