En la carta enviada als socis pel president dimissionari es fa força referència a la situació econòmica. “Quan vaig acceptar la presidència, el VPC arrossegava una situació econòmica molt complicada, fruit d'un conjunt de males decisions econòmiques preses durant els dos últims anys. Calia partir de la veritat, i calia fer-ho protegint les persones: la junta va acordar des del primer moment aguantar amb l'estructura actual, ajustar només la despesa operativa prescindible i no prescindir de cap jugador ni de cap tècnic, perquè les persones no havien de pagar la mala gestió heretada”, explica d’entrada Risco en la missiva.
En els dos anys previs a la junta actual “es va gastar molt més del que es tenia”. “Es va fer una aposta a pujar a màxima divisió sense un pla comptable estable i sostenible. Això amb la junta anterior al Felip Gallardo, i el poc temps d’estada Felip Gallardo ho va complicar més amb decisions dolentes”, indiquen fonts del club
Segons que ha pogut saber l’Altaveu en les dues temporades anteriors a l’arribada de la junta actual “es va gastar molt més del que es tenia”. “Es va fer una aposta a pujar a màxima divisió sense un pla comptable estable i sostenible. Això amb la junta anterior al Felip Gallardo, i el poc temps d’estada Felip Gallardo ho va complicar més amb decisions dolentes.” Segons les diverses fonts amb què ha consultat l’Altaveu, l’arribada de la nova junta va servir per fer una anàlisi profunda, posar damunt la taula la situació real i veure què s’hi podia fer.
La voluntat d’Eric Risco i suposadament la junta que capitanejava era, a partir de la propera temporada, començar a implementar el pla dissenyat durant els darrers mesos. De fet, “el pla s’havia d’iniciar just només acabar aquesta temporada encara en curs, ‘tirant’ molt de la gent de casa, deixant de fitxar perquè el cost dels pisos i la nova modificació de la llei fa impossible a un club com el VPC fitxar”. El que s’havia establert era que “el club augmentaria quotes i retallaria moltes de les coses” que s’estaven fent fins ara. I suposadament, hi havia consens dins de la junta per tirar endavant el full de ruta dissenyat.
La situació inconcebible d’entrada es va donar aquest dijous quan s’arriba a una reunió de junta i s’exposen tot un seguit d’elements pels quals una part de la directiva almenys demana a Risco que plegui. Segons que ha pogut saber l’Altaveu -el fins ara president s’ha remès a la carta enviada i ha deixat clar que “no vull fer sang”- ja abans de la reunió s’havia fet saber a Risco que es creia que havia de fer un pas al costat. I, de fet, això és el que va sorgir de la reunió. S’hauria retret al president la poca dedicació al club que tenia.
El president hauria recordat que quan al setembre passat se’l va anar a buscar, ja hauria indicat que ell no disposava de moltes hores donada la seva activitat professional i la seva vida familiar, però que renunciaria a d’altres activitats esportives o d’oci que feia i que aquelles hores les passaria a dedicar al VPC. Hi va haver acord i com que era un home de consens, es va situar al davant de la directiva amb el suposat compromís que Caporali es faria càrrec de la supervisió del dia a dia i Risco assumiria més tasques de comunicació, de relacions institucionals i amb patrocinadors.
“Cal fer una reestructuració financera que Risco estava disposat a fer sabent que no hi ha diners. Però o hi ha qui no vol assumir les retallades que s’hagin de fer i prefereix prescindir d’aquest full de ruta o bé que veient ara ja una solució planificada, s’estimen més mirar de penjar-se medalles”
De fet, gran part del pla estratègic acordat vindria donat del treball de camp i les anàlisis fetes pel propi Risco. “Cal fer una reestructuració financera que Risco estava disposat a fer sabent que no hi ha diners. Però o hi ha qui no vol assumir les retallades que s’hagin de fer i prefereix prescindir d’aquest full de ruta o bé que veient ara ja una solució planificada, s’estimen més mirar de penjar-se medalles”, han afirmat les fonts que han assegurat que durant la reunió d’aquest dijous també hi va haver qui va deixar clar a Risco que no volien pas que dimitís.
Sia com vulgui, el president va escoltar els missatges que s’havien de donar, o que li volien expressar, i al terme de les explicacions, va anunciar que donant-se clarament per al·ludit, no posaria ni cap trava ni cap inconvenient i, en conseqüència, que plegaria. Per això a mitjanit va emetre una carta a mode de reflexió deixant clar que fetes dites anàlisis públiques, procedia a dimitir. I, en principi, segons els estatuts del club, per la dimissió del president no cal convocar noves eleccions. Entre la resta de membres de la junta s’elegeix un nou màxim responsable i avall que fa baixada. I, de moment, seria Caporali qui faria el salt a la presidència.
LA CARTA
Eric Risco ha plegat agraint el suport i col·laboració tant dels membres de la junta com dels càrrecs institucionals. Dels patrocinadors, especialment dels nous o que han incrementat la seva aportació, i també dels jugadors i altres integrants del club. Però, sobretot, en la carta enviada al conjunt de l’entitat repassa, a grans trets, com va trobar l’entitat i com considera que la deixa. “Quan vaig acceptar la presidència, el VPC arrossegava una situació econòmica molt complicada, fruit d'un conjunt de males decisions econòmiques preses durant els dos últims anys. Calia partir de la veritat, i calia fer-ho protegint les persones: la junta va acordar des del primer moment aguantar amb l'estructura actual, ajustar només la despesa operativa prescindible i no prescindir de cap jugador ni de cap tècnic, perquè les persones no havien de pagar la mala gestió heretada.”
“Sobre aquesta base”, indica Risco en la missiva, “en sis mesos s'ha posat en marxa una transformació profunda en l’àmbit econòmic. S’ha dissenyat un pla d'estalvi estructural per a la temporada 2026/27, que s’aplicarà un cop vençuts els contractes vigents i sense cap acomiadament forçós, mitjançant l’eliminació de nòmines no essencials, la cancel·lació de lloguers innecessaris i d’assegurances sobredimensionades”, explica. Això és el que s’havia acordat i el que Risco estava decidit a impulsar. No se sap què passarà a partir d’ara.
En tot cas, el president dimissionari continua explicant en la carta que “paral·lelament, s'ha presentat al Govern un pla seriós i mesurable de contenció de la despesa a canvi d'un rescat puntual que permetés sortir de la situació actual, amb un calendari acordat de fites que, d'haver-se complert tal com es va pactar, hauria de situar el club en condicions de tancar la temporada amb tranquil·litat”. “En l’àmbit del patrocini, els resultats han començat a arribar: en menys de sis mesos s'han incorporat Andbank i Unnic com a nous patrocinadors, s’han mantingut Globalrisc, Intertrans i Andbus, i el Grup Heracles ha doblat el seu compromís amb el club.”
“Vaig acceptar el càrrec amb la condició, manifestada des del primer dia, que la meva dedicació seria d'unes hores a la setmana, perquè un club com el nostre s’ha de sostenir sobre el voluntariat, amb cadascú aportant segons les seves possibilitats”
Risco considera que “cap d'aquestes fites era evident fa sis mesos. Avui són una realitat i, totes elles, conformen unes bases sòlides sobre les quals el club pot continuar creixent. La feina de redreçament està feta; el que ve ara és una etapa diferent, de consolidació i d'execució a llarg termini”. I plega, diu, fent-se seu el missatge traslladat, com a mínim, per una part de la junta. “Vaig acceptar el càrrec amb la condició, manifestada des del primer dia, que la meva dedicació seria d'unes hores a la setmana, perquè un club com el nostre s’ha de sostenir sobre el voluntariat, amb cadascú aportant segons les seves possibilitats.”
“Aquell encàrrec inicial —fer un diagnòstic honest, aturar l'hemorràgia i deixar dissenyat un pla de futur creïble— es pot donar avui per assolit. L'etapa que s'obre ara, en canvi, demana una presidència amb més disponibilitat de temps i amb capacitat per acompanyar el dia a dia del club fins que el pla desplegui tots els seus efectes. El millor servei que puc fer al VPC en aquest moment és facilitar el relleu i deixar pas a algú que pugui dedicar-hi les hores que aquesta nova fase requereix.”
I aquí comença la llista d’agraïments per acabar amb un “deixo el càrrec amb la satisfacció d'haver intentat fer les coses ben fetes i amb la certesa que el club està avui en millors condicions econòmiques que fa sis mesos. Les bases del futur del VPC estan posades; ara toca que altres mans, amb el temps i la dedicació que aquesta nova etapa requereix, les facin créixer”.