“Cada vegada tinc millors sensacions, que és el que estàvem buscant”, explica Carabaña. La recuperació no ha estat del tot lineal, amb dies millors i pitjors i algunes molèsties que encara apareixen a la cama, però l’andorrà considera que el treball alternatiu li ha permès conservar l’estat de forma. “Crec que ho hem aconseguit bastant bé. Em trobo igual o m’atreviria a dir que fins i tot millor que abans de lesionar-me”, afirma.
La lesió el va obligar a reduir l’impacte i modificar la preparació durant diverses setmanes. L’objectiu principal va ser protegir el soli sense perdre la base física acumulada, una feina que ara dona per ben resolta. Val a dir que Carabaña no ha competit abans de l’Europeu, però arriba a Birmingham amb confiança i sense rebaixar les expectatives malgrat l’entrebanc físic.
L’andorrà disputarà la semifinal dels 3.000 metres obstacles el 13 d’agost i, en cas de classificació, afrontarà la final el dia 16. El repte continua sent millorar el resultat de Roma –setè lloc–. “Ho mantinc, òbviament. No em tiro enrere i menys després de tot això. Encara tinc la motivació i aquest és el meu objectiu. Anirem a buscar-lo”, remarca.
Carabaña afronta la cita amb una mentalitat diferent de la que l’acompanyava en les primeres experiències internacionals. Representar Andorra continua sent “un honor”, però ja no considera que la presència del país en les grans competicions s’hagi de limitar a acumular experiència. “Abans anàvem a participar. Ara anem a competir, estem allà i som capaços de fer coses grans”, defensa.
“Abans anàvem a participar. Ara anem a competir, estem allà i som capaços de fer coses grans”, assegura l’atleta
Una evolució que no limita al seu cas particular ni a l’atletisme. Carabaña considera que l’esport andorrà viu un moment de creixement gràcies a una estructura progressivament més professional i a una generació d’esportistes que aspira a obtenir resultats concrets. “Andorra està fent un boom i crec que podem aconseguir grans coses en un futur”, assenyala.
L’Europeu no posarà punt final a la temporada. Pocs dies després, Carabaña tornarà a competir als Jocs del Mediterrani de Taranto, que se celebraran entre el 21 d’agost i el 3 de setembre. L’andorrà formarà part d’una delegació de nou esportistes, cinc dels quals seran atletes: Duna Viñals, Pol Moya, Ariadna Fenés, Eloi Viella i el mateix Carabaña.
Birmingham és el gran objectiu de la temporada, però Carabaña no presenta la cita italiana com un compromís secundari. El fet de competir sota el paraigua del Comitè Olímpic dona als Jocs un significat especial i l’atleta confia a mantenir el nivell malgrat la proximitat entre totes dues competicions.
“Els Jocs del Mediterrani no deixen de ser importants i, a sobre, és una competició a la qual vas amb el Comitè Olímpic i te la prens d’una altra manera”, exposa. La seva manera d’entrenar, assegura, li permet prolongar els pics de forma i ajustar la intensitat en els dies previs a cada objectiu. Fins i tot confia que la cama arribi en millors condicions a Taranto que a Birmingham.
Carabaña també veu possibilitats perquè la delegació andorrana tingui protagonisme més enllà de l’atletisme. Assenyala la gimnàstica rítmica, el taekwondo i la petanca com a disciplines amb opcions de competir contra seleccions de països amb molts més recursos. “Podem estar allà i fer grans coses. Crec que els altres països ho han de tenir en compte”, adverteix.
UN LLISTÓ CADA VEGADA MÉS ALT
Més enllà de les dues cites d’aquest agost, Carabaña ja té marcada la direcció dels pròxims dos anys. El Mundial de la Xina serà el principal objectiu de la temporada vinent i, al final del camí, apareixen els Jocs Olímpics de Los Angeles del 2028.
L’andorrà explica que la mínima establerta per al pròxim Mundial en els 3.000 metres obstacles és de 8’08”, un registre que reflecteix l’augment constant del nivell internacional. Carabaña assumeix que l’accés a les grans competicions és cada vegada més exigent, però converteix aquesta dificultat en una font de motivació.
“Estem parlant de marques que són una barbaritat, que abans potser feien quatre o cinc persones al món”, afirma. La professionalització, l’aparició de nous talents i la millora generalitzada dels registres han elevat les mínimes, obligant els esportistes a progressar contínuament per mantenir-se entre l’elit.
“El meu somni era anar als Jocs Olímpics, ho vaig aconseguir i ara tinc la possibilitat d’anar a uns segons. Ho intentaré amb totes les ganes i tots els esforços”, deixa clar l’esportista
Abans de pensar definitivament en Los Angeles, el Mundial de la Xina marcarà la pròxima gran prova. Carabaña el situa com l’objectiu principal del 2027, juntament amb els Jocs dels Petits Estats, una de les competicions que tradicionalment tenen més pes dins el calendari andorrà.
Els Jocs Olímpics, però, ja formen part de la seva rutina diària. Després d’haver complert el somni olímpic, Carabaña no amaga que tornar-hi s’ha convertit en el motor per superar les lesions, els entrenaments més complicats i els dies en què les sensacions no acompanyen.
“Hi ha algun moment de cada dia que hi penso. És el màxim que es pot aconseguir en l’esport i és una cosa amb què somia qualsevol esportista”, reconeix. “El meu somni era anar als Jocs Olímpics, ho vaig aconseguir i ara tinc la possibilitat d’anar a uns segons. Ho intentaré amb totes les ganes i tots els esforços”, conclou.