Carabaña viatjarà aquest dissabte cap al Japó amb la tranquil·litat, assegura, d’haver fet la feina que li tocava i d’haver acomplert els objectius mínims establerts a partir d’una intensa preparació. Ara toca aconseguir la cirereta del pastís. “Toca que tot el treball surti al dia i a l’hora de la competició”, afirma l’atleta, que disputarà una de les tres semifinals el dia 13 de setembre i que espera poder ser entre els quinze finalistes dos dies després. Seran 36 o 37, encara no està clar del tot, els corredors que lluitaran per les medalles dels 3.000 metres obstacles. Dotze per sèrie. En una potser tretze.
“Ara sé que el treball està fet, que en forma estic, i que simplement el treball ha de sortir alhora, al dia, i ja està”
Tot i les dificultats d’aquesta temporada, en què va haver de lluitar fins a l’última competició per aconseguir la mínima exigida, Carabaña assegura que arriba al mundial amb confiança. “Ara sé que el treball està fet, que en forma estic, i que simplement el treball ha de sortir alhora, al dia, i ja està”, ha destacat Carabaña. L’atleta ha reconegut que la pressió per aconseguir la mínima va ser alta i que en alguns moments va témer quedar fora del Mundial, sobretot després de viure l’any anterior la seva experiència olímpica.
Malgrat això, la constància i el treball li han permès no només classificar-se, sinó arribar en un dels millors estats de forma de la seva carrera. “Jo el que he notat aquesta temporada és que hem continuat treballant com els últims anys, però m’he sentit millor en aquest tram final. Em noto més fort en acabar i finalitzar la cursa, i crec que això, en curses tàctiques, és el que més serveix”, ha detallat Nahuel en una compareixença de premsa a la seu d’Andbank i en manifestacions recollides per l’agència ANA.
Carabaña remarca que, en proves molt ajustades com les que es viuran a Tòquio —on els temps dels participants es mouen entre els 8,09 i els 8,14—, el factor decisió i la capacitat de tancar fort poden ser determinants per assolir una plaça a la final, que és un dels seus grans objectius. Potser el principal. Conscient que la competició no es juga només a la pista, Carabaña i el seu equip han posat especial èmfasi en l’adaptació a les condicions horàries i climàtiques que trobarà a la capital nipona.
“Jo el que he notat aquesta temporada és que hem continuat treballant com els últims anys, però m’he sentit millor en aquest tram final. Em noto més fort en acabar i finalitzar la cursa, i crec que això, en curses tàctiques, és el que més serveix”
“Hem estat mirant, sobretot jo, l’adaptació de l’horari i el temps en general. El Japó ara mateix té molta calor i molta humitat, al voltant del 80%. A més, hi ha previsió de pluja justament els dies de competició”, ha apuntat. Tanmateix, l'atleta se sent confiat, prefereix la pluja, són condicions climàtiques conegudes. “Per mi millor, m’agrada la pluja, sento que tinc més ‘feeling’, resulta més èpic”, ha bromejat Carabaña.
Pel que fa a l’adaptació horària, Carabaña ha optat per una estratègia progressiva per reduir l’impacte del canvi. “En principi viatjarem dissabte, una setmana abans. Ja estic modificant els meus horaris de son, perquè així, en comptes de recuperar les set hores de diferència horària, en recupero tres i mitja, i quan arribi allà ja tindré mitja feina feta”, ha reconegut l’atleta.
El corredor de 3.000 metres obstacles ha deixat clar que la seva aspiració és aconseguir el pas a la final, un objectiu que persegueix des del Mundial de Budapest i que també va marcar-se als Jocs Olímpics. Classificat ja entre els quinze millors del món, confia que aquest sigui l’any de fer un pas més i consolidar-se en l’elit de la seva disciplina. “Vaig acabar molt content amb la cursa de classificació, realment va ser el primer cop que vaig córrer en aquella pista i va ser una experiència molt bonica. Ara, simplement, toca que tot el treball surti al dia i a l’hora de la competició.” Que els Déus de l’Olimp l’escoltin.